![\"\"](\"https:\/\/confederaciopenyes.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/2723374.jpg\")
<\/a><\/p>\n\n\n\n
Petici\u00f3 de dissoluci\u00f3<\/strong><\/h6>\n\n\n\nTot va comen\u00e7ar a l\u2019Assemblea de l\u20191 de juliol de 1924, quan un grup de socis encap\u00e7alat per un tal senyor Escoda va carregar contra les penyes, demanant la dissoluci\u00f3 de totes elles<\/strong>.<\/p>\n\n\n\nRomuald Torres Capdevila<\/strong>, comptable del FC Barcelona en aquell moment sota una presid\u00e8ncia d\u2019Enric Cardona<\/strong> que ja acabava, donava una lli\u00e7\u00f3 magistral d\u2019orat\u00f2ria i, amb l\u2019excusa de la unitat de cara a les noces d\u2019argent del Club, se\u2019n sortia del tema molt h\u00e0bilment. Aquell dia, era nomenat president Joan Gamper per cinquena vegada.<\/strong><\/p>\n\n\n\nL\u2019atac a les penyes del senyor Escoda no va tenir un efecte global immediat, per\u00f2 s\u00ed que dos mesos m\u00e9s tard, en una reuni\u00f3 de Junta Directiva de l\u20191 de setembre de 1924, es va requerir la pres\u00e8ncia d\u2019una d\u2019aquestes penyes per demanar-los la dissoluci\u00f3. <\/strong>Era la Penya Esportiva Esquerra. Qu\u00e8 va passar?<\/p>\n\n\n\nL\u2019arribada de la dictadura<\/strong><\/h6>\n\n\n\nLes conclusions finals que es poden extreure a priori semblen \u00f2bvies: \u201cAparentment, la penya Esportiva Esquerra es va mostrar cr\u00edtica amb la directiva<\/strong>, o no va tenir una actitud en l\u00ednia amb els seus objectius inicials, fet pel qual la van obligar a dissoldre\u2019s\u201d. Una deducci\u00f3 massa senzilla que genera dubtes, i m\u00e9s si tenim en compte que gaireb\u00e9 un any i mig abans no va haver-hi cap problema amb la fundaci\u00f3 de la penya. Aquests dubtes augmenten quan ens adonem del canvi pol\u00edtic brusc que hi ha a l\u2019Estat Espanyol entre la creaci\u00f3 de la penya (abril de 1923) i la petici\u00f3 de dissoluci\u00f3 (setembre de 1924).<\/strong><\/p>\n\n\n\nAcabada de comen\u00e7ar la dictadura de Primo de Rivera<\/strong>, el 13 de setembre de 1923, la directiva del FC\u202fBarcelona, encap\u00e7alada pel president Enric Cardona<\/strong>, demana en un comunicat \u201ccalma\u201d als socis blaugranes <\/strong>per tal que no entressin en provocacions, conscients de totes les sospites i malvolences que recaurien sobre el Club.<\/strong> Si hi afegim el fet que dos dies abans del cop d\u2019Estat, en la Diada de Catalunya, socis penyistes van tenir forts enfrontaments amb la policia que van acabar amb detinguts, les causes posteriors del rebuig a les penyes per part d\u2019alguns socis van prenent forma<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\")
<\/a>Pin amb l’escut de la Penya Esportiva Esquerra<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
Qui era el senyor Escoda?<\/strong><\/h6>\n\n\n\nQui sap si en aquest espionatge tamb\u00e9 hi havia infiltracions dins de la massa social barcelonista. A la fi, tot queda per a l\u2019especulaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 podr\u00edem parar-nos a pensar qui era i d\u2019on procedia aquell senyor Escoda que demanava la dissoluci\u00f3 de les penyes<\/strong>. Al llistat de socis de 1921 no hi figura cap Escoda, per tant hi ha la possibilitat que fos un dels socis nouvinguts un cop iniciada la Dictadura.<\/strong> De tota manera, sembla que a les autoritats no els va arribar a conv\u00e8ncer aquella excusa de que la penya tenia aquell nom perqu\u00e8 estava situada a \u201cl\u2019esquerra de l\u2019Eixample\u201d i el seu local social era el Bar Esquerra, al carrer Aribau.<\/p>\n\n\n\nEn unes investigacions posteriors, i mirant el llistat de partits del FC Barcelona al llarg de tota la seva hist\u00f2ria que ens ha proporcionat el periodista Antoni Closa<\/strong>, el tal senyor Escoda era el Delegat Federatiu d\u2019Esports a Catalunya durant aquells anys de Dictadura. <\/strong>Just quan plega del c\u00e0rrec, s\u2019organitza un partit amist\u00f3s el 29 de juny de 1929 en honor a ell, disputat a Reus entre l\u2019equip local i un segon equip del Bar\u00e7a. Era el mateix? Creiem que s\u00ed, donat que a les assemblees hi eren presents de forma molt activa delegats federatius i persones de confian\u00e7a dels r\u00e8gims dictatorials. <\/strong>A m\u00e9s, en cap cas l\u2019acta de l\u20191 de juliol de 1924 menciona que el senyor Escoda fos soci del club. M\u00e9s aviat creiem que, donat el to de la seva intervenci\u00f3, era una persona influent dins de les noves autoritats esportives.<\/strong> Ara b\u00e9, com hem dit abans, no deixa de ser una mera especulaci\u00f3 que, si ens la prenem com a hip\u00f2tesi, faria pensar que la Penya Esquerra feia por per la seva ideologia<\/strong>, i m\u00e9s quan estava tan a prop la celebraci\u00f3 de les noces d\u2019argent de l\u2019entitat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\nCap\u00edtols anteriors<\/span>:\n\n1.<\/strong> L'origen del concepte \"penya del Bar\u00e7a\"<\/a>\n2.<\/strong> Els quarts equips. Nova Germanor i Els Ap\u00e0tics<\/a>\n3.<\/strong> Penya Ard\u00e8vol: la primera penya radical<\/a><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Romuald Torres Capdevila<\/strong>, comptable del FC Barcelona en aquell moment sota una presid\u00e8ncia d\u2019Enric Cardona<\/strong> que ja acabava, donava una lli\u00e7\u00f3 magistral d\u2019orat\u00f2ria i, amb l\u2019excusa de la unitat de cara a les noces d\u2019argent del Club, se\u2019n sortia del tema molt h\u00e0bilment. Aquell dia, era nomenat president Joan Gamper per cinquena vegada.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019atac a les penyes del senyor Escoda no va tenir un efecte global immediat, per\u00f2 s\u00ed que dos mesos m\u00e9s tard, en una reuni\u00f3 de Junta Directiva de l\u20191 de setembre de 1924, es va requerir la pres\u00e8ncia d\u2019una d\u2019aquestes penyes per demanar-los la dissoluci\u00f3. <\/strong>Era la Penya Esportiva Esquerra. Qu\u00e8 va passar?<\/p>\n\n\n\n Les conclusions finals que es poden extreure a priori semblen \u00f2bvies: \u201cAparentment, la penya Esportiva Esquerra es va mostrar cr\u00edtica amb la directiva<\/strong>, o no va tenir una actitud en l\u00ednia amb els seus objectius inicials, fet pel qual la van obligar a dissoldre\u2019s\u201d. Una deducci\u00f3 massa senzilla que genera dubtes, i m\u00e9s si tenim en compte que gaireb\u00e9 un any i mig abans no va haver-hi cap problema amb la fundaci\u00f3 de la penya. Aquests dubtes augmenten quan ens adonem del canvi pol\u00edtic brusc que hi ha a l\u2019Estat Espanyol entre la creaci\u00f3 de la penya (abril de 1923) i la petici\u00f3 de dissoluci\u00f3 (setembre de 1924).<\/strong><\/p>\n\n\n\n Acabada de comen\u00e7ar la dictadura de Primo de Rivera<\/strong>, el 13 de setembre de 1923, la directiva del FC\u202fBarcelona, encap\u00e7alada pel president Enric Cardona<\/strong>, demana en un comunicat \u201ccalma\u201d als socis blaugranes <\/strong>per tal que no entressin en provocacions, conscients de totes les sospites i malvolences que recaurien sobre el Club.<\/strong> Si hi afegim el fet que dos dies abans del cop d\u2019Estat, en la Diada de Catalunya, socis penyistes van tenir forts enfrontaments amb la policia que van acabar amb detinguts, les causes posteriors del rebuig a les penyes per part d\u2019alguns socis van prenent forma<\/strong>.<\/p>\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Qui sap si en aquest espionatge tamb\u00e9 hi havia infiltracions dins de la massa social barcelonista. A la fi, tot queda per a l\u2019especulaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 podr\u00edem parar-nos a pensar qui era i d\u2019on procedia aquell senyor Escoda que demanava la dissoluci\u00f3 de les penyes<\/strong>. Al llistat de socis de 1921 no hi figura cap Escoda, per tant hi ha la possibilitat que fos un dels socis nouvinguts un cop iniciada la Dictadura.<\/strong> De tota manera, sembla que a les autoritats no els va arribar a conv\u00e8ncer aquella excusa de que la penya tenia aquell nom perqu\u00e8 estava situada a \u201cl\u2019esquerra de l\u2019Eixample\u201d i el seu local social era el Bar Esquerra, al carrer Aribau.<\/p>\n\n\n\n En unes investigacions posteriors, i mirant el llistat de partits del FC Barcelona al llarg de tota la seva hist\u00f2ria que ens ha proporcionat el periodista Antoni Closa<\/strong>, el tal senyor Escoda era el Delegat Federatiu d\u2019Esports a Catalunya durant aquells anys de Dictadura. <\/strong>Just quan plega del c\u00e0rrec, s\u2019organitza un partit amist\u00f3s el 29 de juny de 1929 en honor a ell, disputat a Reus entre l\u2019equip local i un segon equip del Bar\u00e7a. Era el mateix? Creiem que s\u00ed, donat que a les assemblees hi eren presents de forma molt activa delegats federatius i persones de confian\u00e7a dels r\u00e8gims dictatorials. <\/strong>A m\u00e9s, en cap cas l\u2019acta de l\u20191 de juliol de 1924 menciona que el senyor Escoda fos soci del club. M\u00e9s aviat creiem que, donat el to de la seva intervenci\u00f3, era una persona influent dins de les noves autoritats esportives.<\/strong> Ara b\u00e9, com hem dit abans, no deixa de ser una mera especulaci\u00f3 que, si ens la prenem com a hip\u00f2tesi, faria pensar que la Penya Esquerra feia por per la seva ideologia<\/strong>, i m\u00e9s quan estava tan a prop la celebraci\u00f3 de les noces d\u2019argent de l\u2019entitat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\nL\u2019arribada de la dictadura<\/strong><\/h6>\n\n\n\n
<\/a>Qui era el senyor Escoda?<\/strong><\/h6>\n\n\n\n
Cap\u00edtols anteriors<\/span>:\n\n1.<\/strong> L'origen del concepte \"penya del Bar\u00e7a\"<\/a>\n2.<\/strong> Els quarts equips. Nova Germanor i Els Ap\u00e0tics<\/a>\n3.<\/strong> Penya Ard\u00e8vol: la primera penya radical<\/a><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"