Si al capítol anterior parlàvem d’una penya emblemàtica de la comarca del Bages, avui viatjarem més al sud, en concret a la Federació d’Anoia, Alt Penedès i Garraf, per anar a una altra històrica: la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú. Cal informar que l’any de fundació d’una penya es detarmina quan hi ha documents que testimonien la primera reunió fundacional, que no ha de coincidir precisament amb l’oficialitat de la penya tant a nivell de club com a nivell de les institucions del moment. Si consideréssim la creació amb la oficialització, el FC Barcelona avui no tindria quasi 126 anys, sinó que en serien tres menys, que és el que el president Paul Haas va trigar en elaborar els primers estatuts del Club.
La Penya Barcelonista Vilanova i la Geltrú va ser fundada el 7 de març de 1958 gràcies a Eduard Mestres i la voluntat d’un grup de persones on la força del colors va ser mes forta que tots els entrebancs que es van trobar. Finalment, es va registrar oficialment el 24 de novembre de 1960, amb un primer president escollit: el Sr. Josep Forné, un dels deu socis mes antics del Barça. Actualment, la Penya té un total de 350 socis i és un centre on es poden trobar tot tipus d’activitats, a banda de les esportives.
Història de Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf, és resultat de la fusió amb el nucli de la Geltrú. Segons la llegenda, va sorgir per l’emigració de geltrunencs cap a la costa per escapar dels abusos feudals, fundant Vilanova de Cubelles. El rei Jaume I li concedí la Carta-Pobla el 1274. Al segle XVIII, amb el comerç amb Amèrica autoritzat per Carles III, la ciutat viu un gran impuls econòmic i cultural, amb la creació de societats recreatives i un ambient que li val el sobrenom d’“Havana Xica”. El primer teatre, la Sala, s’inaugura el 1804. Al segle XIX, la industrialització comença amb una fàbrica el 1839 i s’accelera amb l’arribada del ferrocarril, que afavoreix la construcció d’equipaments culturals com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
La ciutat destaca per un fort teixit associatiu, amb societats culturals que prenen rellevància durant la Renaixença. El patrimoni arquitectònic inclou palauets d’indians, places històriques, jardins romàntics i escultures. Les festes tradicionals són molt variades: Sant Antoni (Tres Tombs) al gener, el Carnaval (Festa Tradicional d’Interès Nacional) i la Festa Major de les Neus a l’agost, amb cercaviles, entremesos i balls populars com el Ball de Diables, Gegants, Mulasses, castellers i Falcons. Per Nadal són típiques les representacions dels Pastorets. La gastronomia local té com a plat emblemàtic el xató, que s’acompanya amb amanida d’escarola, tonyina i bacallà, i està fortament vinculada a la tradició vinícola.
Entre els museus destaquen: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Can Papiol (neoclàssic), el Museu del Ferrocarril, la Masia Cabanyes i l’Espai Far, dedicat al patrimoni mariner. També hi ha el parc de Ribes Roges amb un circuit ferroviari en miniatura. Vilanova ha estat bressol de figures il·lustres com Víctor Balaguer, Francesc Macià, Eugeni d’Ors, Eduard Toldrà, Toni Albà i Sergi López.
La cuina vilanovina és mediterrània, amb peix fresc de la llotja i productes d’horta. Destaquen el Mercat del Centre (1941), les receptes marineres i dolços com les merengues, coques de llardons i llunes de Vilanova. Com a destinació turística, ofereix rutes urbanes (Indians, façana marítima, Rambla) i senderisme (Mas Artís, La Talaia, Els Colls), més de 7 km de platges de sorra fina i aigües poc profundes, ideals per famílies. Espais emblemàtics: la Pasífae, el Far de Sant Cristòfol i la plaça de la Vila. La seva diversitat cultural i proximitat a Barcelona la converteixen en una escapada atractiva per gaudir de patrimoni, gastronomia i mar.
