Capítol rere capítol, a mesura que ens anem separant de la ciutat de Barcelona, veiem que l’expansió de penyes va proliferant des d’aquell big bang que es produïa en 1909 al centre neuràlgic de l’afecció barcelonista: la font de Canaletes. I aquesta expansió ens fa desplaçar-nos al territori del Baix Llobregat on apareixen dues penyes d’igual d’importància que totes aquelles creades en plena “travessa del desert” del FC Barcelona i avui començarem per la Penya Barcelonista de Martorell.
La penya Barcelonista de Martorell es va fundar oficialment el 27 d’agost de 1961, encara que ja funcionava des d’un any abans. D’aquí que sempre considerem l’any de fundació no el de la seva oficialitat, que en aquells temps per a les penyes socials era tota una aventura davant de les autoritats franquistes, sinó el dia que un grup de barcelonistes van decidir tirar endavant la difícil tasca d’agrupar-se en la formació d’una penya barcelonista. El primer president va ser José Canals Canals i el van substituir al llarg dels anys Josep Maria Capdevila Torres, Julio Pérez Carbonell, Roberto Tendero Llofrilu, Juan Martret Puente, Jaime Miró Domènech, Vicenç Notari Aries, Francisco Querol Pedrelly i Keli Pereira Da Silva.
La PB Martorell ajuda a pagar el nou estadi
La principal activitat de la penya van ser les excursions i viatges on una de les més recordades va ser la que es va fer al Carib i una altra a Alaska. També van tenir una escola de futbol base que va portar alguns juvenils al Camp Nou. Durant la Dictadura de Franco van impulsar la reinstal·lació del carnaval en els carrers de la ciutat i fins i tot les calçotades populars quan encara no s’havien posat tan de moda com en els nostres dies.
La PB de Martorell va col·laborar econòmicament en l’anomenada Operació Estadi, l’any 1962, davant de la gran crisi econòmica que havia suposat la construcció del Camp Nou, el pressupost de la qual es va desorbitar. El club, presidit per Llaudet va promocionar diferents accions per fer front al gran cost que va resultar l’operació.
Un dels viatges de la dècada dels 60 va ser a la final de la Recopa que es va jugar a Basilea l’any 1969. El FC Barcelona es va veure superat en aquell partit per l’Slovan de Bratislava amb resultat final de 3-2. Els gols de Zaldua i Rexach no van impedir la derrota blaugrana.
En l’any 1961 la senyoreta Carmen Simó va apadrinar i regalar l’estendard a la penya, sent durant tots aquests anys la Madrina d’Honor de la penya. Cal destacar els lligams familiars amb la penya, ja des de nen, del jugador del FC Barcelona Eric Garcia Martret, l’avi matern del qual, Joan Martret sempre va estar molt implicat a la penya i la va presidir. És per aquest motiu la gran implicació barcelonista del gran defensa del Barça, simplement perquè el sentiment barcelonista ja l’ha viscut durant tota la seva vida amb la penya, a través d’una persona estimada com el seu avi.
En el pròxim capítol tindrem una altra penya molt important del Baix Llobregat creada en els difícils anys 60 i que son el reflex de com les penyes barcelonistes van superar o ajudar a superar la gran crisi blaugrana després del dispendi econòmic que suposà la construcció del Camp Nou i les dificultats polítiques del moment.
