La Penya All i Oli era una penya ubicada a Barcelona que tenia un equip de futbol i es dedicava majoritàriament a jugar partits i a organitzar alguns actes. Però, a més a més, eren una gent que en sabien molt de diplomàcia: abans de demanar alguna cosa a la directiva del FC Barcelona, enviaven cartes prèvies de cortesia per tal que els obrís les portes a una segona on ja anaven al gra amb la petició.
El dia 27 de novembre de 1929, van enviar una felicitació per haver conquerit el Campionat de Catalunya. Just el dia després, van rebre la resposta d’agraïment, mostrant un gran afecte per part de la directiva. Fins aquí, res a dir; semblava que el camí a la petició posterior estava obert… o potser no.
Petició d’homenatge a Emili Walter
Vist tant d’afecte i agraïment, el 9 de desembre van passar directament “a l’atac” demanant dedicar un homenatge al brillant defensa Emili Walter. Era un alemany que va arribar a Figueres per motiu de feina l’any 1921, i que, després de destacar a l’equip de la capital de l’Empordà, va ser fitxat per Gamper, convertint-se en un jugador emblema al Barça de l’Edat d’Or durant molts anys.
El 14 de desembre de 1929 (aquí la resposta ja triga una mica més), la directiva del FC Barcelona respon a la penya utilitzant uns termes que avui en dia no resultarien gens estranys. I és que, a la seva petició, la penya demanava la presència d’Emili Walter per organitzar-li el reconeixement que mereixia després de set temporades brillant al primer equip. Un jugador del qual deien que “quan xutava Walter, l’aire tremolava”. Una mena de Koeman, per ser explícits.
La resposta del Club
A la resposta no hi ha res que ens espanti, però sí que destaca un encapçalament que, sense voler i quasi un segle després, ens informa de les seccions que tenia aleshores el FC Barcelona: futbol, atletisme, rugbi, hoquei, basquetbol, ciclisme i tennis. És a dir: el Barça ja tenia set seccions als anys 30. A més, també inclou els títols importants guanyats pel Club en els seus ja 30 anys d’història: Campionat de Catalunya, Campionat d’Espanya i Copa dels Pirineus.
Tornant al contingut de la carta, diu així:
Senyor President de la Penya Allioli
Ciutat
Molt senyor nostre:
Acusem rebut de la seva atenta de 9 del corrent per la que ens fa sabedors de l’homenatge que projecten en honor del nostre equipier, senyor Emili Walter.
Per tractar-se d’un acte de distinció a un sol element del nostre equip, malgrat sigui model d’esportivitat i pundonor, no podem associar-nos-hi oficialment.
Amb tot, esperem se serviran facilitar-nos els detalls i precisions que ens anuncien, per si hi ha lloc a fer-li alguna atenta observació.
Gustosament aprofitem aquesta avinentesa per a reiterar-nos de vostè afectíssims i s. E.
Signat: Miquel Zapater
És a dir, que si volien contactar directament amb Walter, ja s’ho farien! Però de participació oficial del club res de res, no fos cas que els Samitier, Piera o Sastre s’empipessin. La famosa excusa de la globalització per negar la individualitat, com sempre.
Un primer responsable de penyes?
El president del FC Barcelona en aquells temps era Tomàs Rosés, i cal destacar que la carta no la signa el secretari del Club, Joan Baptista Roca Cavall, ni el vicepresident, ni cap de les primeres espases. Tot fa pensar que Miquel Zapater Pascual, directiu del que se sap ben poc, era el vocal encarregat d’atendre a les penyes, o almenys d’atendre l’àrea social. Això ens duu a la certesa que les penyes no eren precisament quatre o cinc, sinó moltes més i amb una activitat digna de dedicar un vocal de la Junta Directiva a la seva atenció.
Cal afegir que, un any i mig després, el FC Barcelona organitzaria un partit d’homenatge a Emil Walter a Les Corts, en veure que una greu lesió a causa d’una entrada el retiraria del futbol de forma definitiva.
Text extret del llibre "Ambaixades: La Història de les Penyes" de Salva Torres.
