El FC Barcelona no havia complert encara els seus primers vint anys quan els socis del Club ja es movien entre grups esportius anomenats Quarts Equips i també entre tendències internes contraposades, on la polèmica entre els seguidors del militar Peris de Vargas (de tendències monàrquiques) i els nous amics de Gamper (de tendències catalanistes) eren del tot freqüents. Així ho demostren algunes de les actes o escrits de premsa entre 1915 i 1920.
El 19 de juny de 1919, s’estrenava com a president Ricard Graells, qui segurament ha estat el mandatari més catalanista de la història del FC Barcelona. En aquell context, hi havia un quart equip, “Els Apàtics”, que havia passat a autodenominar-se “penya” i organitzava actes de tipus social, deixant l’activitat esportiva al marge de tant en tant. Simplement, organitzaven balls en placetes de Barcelona, on convidaven alguns jugadors i socis.
Aquest quart equip tenia gran relació amb el Regimiento de Alcántara de Barcelona, per tant darrere seu hi havia militars, monàrquics i, amb tota seguretat, l’expresident del FC Barcelona Peris de Vargas. Com que els estatuts del Club deien que cada mandat presidencial durava només un any, no és estrany que el president Graells veiés aquells actes més com una maniobra electoralista dels opositors que no com una simple iniciativa per ampliar el barcelonisme.
Primera referència a una “penya”
No sabem com va sorgir ni d’on va sorgir, però és cert que el passat diumenge 21 de juliol es complien 105 anys d’una reunió del Consell Directiu del FC Barcelona on es donava permís a una nova penya, la Penya Barcelonista del FC Barcelona, per a organitzar un ball el dia de la revetlla de Sant Jaume. L’indret? El millor possible: el Camp del carrer Indústria, el terreny de joc dels grans èxits del primer equip de l’entitat. D’aquesta forma, es donava oficialitat per primera vegada a una penya del FC Barcelona.
La jugada de Graells, potser sense voler, va significar el punt de partida d’un fenomen social mai vist en qualsevol club del planeta, i que ha evolucionat a través de conflictes, guerres i dictadures fins arribar al moment àlgid de la segona dècada del segle XXI on les penyes del Barça ja eren més de 1.200. Totes elles construïen una estructura que començaria amb les Federacions territorials i culminaria amb l’organisme de representació global del moviment: la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona.
105 anys com a referència a nivell mundial
Aquest motiu no és el que fa el Barça “Més que un Club”, però sí que el converteix en el més desenvolupat i organitzat del planeta a nivell social. Hi ha imatges molt significatives d’aquesta història i ens resulta difícil escollir-ne, però al final en considerem tres:
Una de La Vanguardia, justament el dia que s’organitzava el ball esmentat. La segona, de la penya més antiga de València, nascuda l’any 1970 i amb alguns dels grans prohoms del catalanisme, fet que provocava l’estreta vigilància de la policia franquista, com es veu a la imatge. La darrera foto és una divertida vinyeta dedicada a la Penya Gol de Dalt, la més longeva de la història; creada oficialment el 1935 i finalitzada el 2014.
Aquest escrit va dedicat a totes els penyes barcelonistes, com a reconeixement pel gran esforç de dur el nom del FC Barcelona a tots els racons del planeta i de forma totalment altruista. Va dedicat a aquells que van crear penyes que han arribat als nostre dies; inclús en plena dictadura, on guanyar qualsevol títol tenia el valor afegit de suar-lo contra tots els elements i on a vegades calia amagar-se simplement per escoltar tots plegats el partit del Barça en un d’aquells vells aparells de ràdio.
Text extret del llibre "Ambaixades: La Història de les Penyes" de Salva Torres.
