La Penya Barcelonista Villaverde va ser fundada el 7 de juny de 1955, amb l’arribada de Ramón Alberto Villaverde al FC Barcelona la temporada 1954-55. Després d’anys jugant i formant jugadors pels camps del districte de Sant Martí (ja que no posseïen camp propi), el 1997 van decidir traslladar-se al districte d’Horta-Guinardó, on s’arribà a un acord amb l’entitat CD Penitents.
Tots dos clubs tenien en comú la formació i l’educació de jugadors d’edats compreses entre els 5 i 19 anys, i aquest va ser el motiu de la seva fusió el 17 de juliol de 1998. Des d’aquell dia, la Penya Barcelonista Villaverde-Penitents va passar a jugar a les Instal·lacions Municipals Penitents, situades en un lloc privilegiat de la serra de Collserola, als peus de la Muntanya del Tibidabo. Degut a la seva ubicació, gairebé de forma diària rebien la visita dels senglars salvatges que baixaven des de la muntanya, i finalment va ser tanta la compenetració entre la instal·lació i els senglars que aquest animal va ser adoptat com a mascota oficial del club. És per això que molts clubs el coneixen pel Senglar.
Referent futbolístic al seu barri
Per desgràcia, la natura va anar degradant el camp de futbol fins a fer-lo impracticable, i va ser llavors quan el barri de Sant Genís dels Agudells, on estava ubicat el camp de futbol, va lluitar molt dur contra l’Ajuntament perquè arreglessin o fessin una nova instal·lació per al barri. No va ser fàcil, però després de molts anys, el maig de 2017, l’Ajuntament els va lliurar la nova instal·lació Municipal Sant Genís, situada al Carrer Samaria 9-19 dins del mateix barri.
Més de 20 anys després de la fusió, el club està en el seu millor moment amb 16 equips des de la categoria pre-benjamí fins a juvenil, amb una escola inclosa. Per a donar sortida a aquests jugadors quan acaben de la categoria juvenil, la Penya Barcelonista Villaverde-Penitents té un conveni de patrocini amb el Sant Genís-Penitents CD per poder incorporar-los. La Penya Barcelonista Villaverde-Penitents no és una entitat qualsevol; és un club de barri on tot nen, independentment de la seva qualitat, situació social o econòmica, té el seu lloc per a practicar el futbol. També hi tenen cabuda nens de cases d’acollida o immigrants amb situació d’exclusió.
Història de Sant Genís dels Agudells
Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, actualment limitat per la Ronda de Dalt, la carretera de l’Arrabassada i la Ciutat Sanitària de la Seguretat Social de la Vall Hebron. Es troba als vessants de la serra de Collserola i va ser una de les parròquies inicials del pla de Barcelona: l’acta de dotació de la parròquia va ser el 4 de juliol de l’any 931. A partir de 1359, va passar a dependre del monestir de la Vall d’Hebron.
Socialment, és un petit barri residencial molt ben comunicat per transport públic amb dues línies de metro i set línies d’autobús. Amb vehicle, s’hi accedeix per la sortida 5 de la Ronda de Dalt i pel mateix Passeig de la Vall d’Hebron. Disposa de grans espais verds i enjardinats, un camp de futbol, mercat municipal, diversos supermercats, botigues i oficines de tres entitats bancàries, a més de l’Escola Oficial d’Idiomes i una escola pública. L’Hospital de Sant Rafael i la Residència Sanitària de la Vall d’Hebron es troben al mateix barri. Sant Genís també disposa d’un Centre Cívic i d’un Casal de la Gent Gran.
Com a llocs d’interès, es poden destacar l’Església de Sant Genís dels Agudells, que va ser fundada el 931, tot i que l’edifici actual és de 1571. L’any 1359, va passar a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però amb la desaparició del cenobi va quedar adscrita a la parròquia de Sant Joan d’Horta (1867). És remarcable el cementiri que encara existeix al costat de l’església, únic que es manté dins del nucli urbà de la ciutat i que no és de titularitat municipal. Hi han estat i hi són enterrats diversos personatges il·lustres, com per exemple Manuel Carrasco i Formiguera, militant d’Unió Democràtica de Catalunya afusellat a Burgos el 1938, que el 2001 va ser traslladat al cementiri de Montjuïc. Cal recordar que Manuel Carrasco i Formiguera era el pare de l’expresident del FC Barcelona Raimon Carrasco i Azemar.
