Les activitats de les penyes han estat sempre nombroses i dedicades al foment de diferents valors. N’hi ha que han tingut una activitat eminentment cultural, d’altres més social, d’altres fins i tot activitats gastronòmiques, i moltes més. Però si ens fixem històricament en la majoria de penyes ubicades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, normalment han tingut des dels inicis una activitat eminentment esportiva.
Moltes penyes dels anys 50 i 60 neixen amb aquest esperit, amb l’objectiu de formar de joves a través del futbol i de buscar possibles futurs valors del FC Barcelona. No hi ha dubte que, en temps de dictadura, les penyes esportives eren menys observades i de més fàcil creació que les socials. Aquestes últimes havien de passar nombrosos controls i molts endarreriments en una oficialitat o creació que, a vegades patia, una negativa rere l’altra fins que algun personatge important dins del Règim desencallava aquesta situació desesperant.
La creació de l’Agrupació
L’Agrupació de Futbol de Clubs i Penyes del FC Barcelona té el seu punt de partida el 15 d’abril de 1956. Aquell dia, diversos representants de penyes barcelonistes es van reunir per crear la Comissió Esportiva de Penyes Barcelonistes, amb Ramon Gasol com a primer cap visible. La reunió inicial va tenir lloc al local del número 166 del carrer Bruc, on hi havia el gimnàs i altres instal·lacions del Club de Futbol Barcelona.
En representació del Consell Directiu, hi va assistir el que seria futur president, Enric Llaudet, aleshores vocal encarregat de les seccions, qui va donar tot el seu suport al projecte d’agrupar els equips de futbol de les penyes barcelonistes. Entre els presents, hi havia algunes penyes amb estatus oficial i altres que van aprofitar l’avinentesa per constituir-s’hi com a penya blaugrana de ple dret. Algunes d’elles ja han desaparegut avui dia, com la Penya Alirón, la Penya Kubala (després Penya Collblanc), la Penya Azulgrana (Rogent) o la Penya Eulogio Martínez, però d’altres encara seguien al peu del canó el 2021, com la PB Cinc Copes, la PB Barceloneta, la PB Villaverde o la Unió Catalonia. Aviat s’hi van unir la PB Olivella i la PB Barcino.
Primers estatuts
Dos anys després, el 30 de juny de 1958, es van redactar els primers estatuts de la Comissió amb Ramon Gasol com a primer president oficial. Estava integrada per onze penyes i només amb equips juvenils. Per formar-hi part, es demanaven sis requisits: ser una entitat netament barcelonista, estar legalment constituïda, haver estat acceptada com a tal pel Consell Directiu del FC Barcelona, tenir equip juvenil inscrit a la Federació Catalana de Futbol, que aquest equip participés durant dos anys seguits a les competicions oficials i tenir l’informe favorable de la Comissió pels mèrits concrets en aquests dos anys (xifra que després es va ampliar fins a tres).
A l’Assemblea celebrada el 15 de novembre de 1961, es va acordar modificar el nom i passar a ser Agrupació Esportiva de Penyes Barcelonistes amb equip de futbol. Fins la temporada 1965-1966 no es va organitzar la primera competició oficial interna, que es dugué a terme amb deu penyes, entre les quals hi havia la Penya Anguera.
L’impuls dels anys 90
Cal afegir que, als anys 90, l’Agrupació va tenir un equip propi que competia a les divisions catalanes i servia com a aparador de nous valors de cara a La Masia. L’exjugador Ferran Olivella va ser president de l’Agrupació el 1996 i va aconseguir donar-li un nou gran impuls. La temporada del Centenari del FC Barcelona, es va assolir la xifra rècord (encara vigent) de 27 penyes.
Una Agrupació que, seguint la tendència de Josep Suñol i Garriga iniciada als anys trenta amb el seu lema “Esport i Ciutadania”, sempre ha posat l’accent en uns valors que han perdurat fins avui dia a totes les FCB Escola, o bé en els nous jugadors del planter que s’eduquen i es formen a la Masia. Aquesta Agrupació fa pensar en els quarts equips existents durant els primers 25 anys de segle, i que molts d’ells ja es feien dir “penya”.
Aportació de jugadors al primer equip
El servei de l’Agrupació al FC Barcelona ha estat impagable al llarg dels anys i, de vegades, poc reconegut. I gràcies a aquesta feina, han pogut veure amb satisfacció com alguns dels seus membres han arribat al primer equip del FC Barcelona: Ramón Montesinos (PB Kubala), José Manuel Martínez Manolo (PB Cinc Copes), Canito (PB Anguera), Víctor Valdés (PB Cinc Copes), Joan Verdú (PB Anguera), Jesús Olmo (PB Trinitat Vella) i molts altres.
També cal subratllar que n’han sortit altres personalitats del barcelonisme que han destacat en altres àmbits com Pedro Ruiz, Carles Naval, Joan Laporta, Sandro Rosell, Òscar Grau, Toni Freixa o Xavi Torres. També han jugat en equips de penyes de fora de l’Agrupació noms com Juan Cano, Joaquín Arana, Josep Ventura, Francisco José Carrasco o Marc Muniesa.
Tot un mon que ve a posar encara més en valor la tasca de les penyes del FC Barcelona en els diversos àmbits i escenaris a dintre del barcelonisme i de la societat catalana en general.
