Tal com ja s’ha comentat en altres capítols anteriors, les penyes van tornar a emergir amb força arran, en primer lloc, de les noces d’or del Club i, posteriorment, amb la lenta recuperació econòmica de la societat i el gran equip de les Cinc Copes dels anys 50. Una època que representa la tercera embranzida del Moviment de Penyes del FC Barcelona.
Desgraciadament, no han pogut arribar als nostres dies totes aquelles que es van crear. D’algunes que van desaparèixer amb el pas dels anys se’n troba informació; d’altres simplement se sap que van existir; i d’altres no n’hi ha cap notícia fins el moment. No obstant, algunes de les que s’en té constància apareixen en un quadre que 42 penyes van regalar a la directiva del FC Barcelona. De la majoria d’aquestes penyes, creades als anys 50, ja no se n’ha sabut res, tot que en el seu dia van tenir un pes específic, tant en la inauguració del Camp Nou, on algunes hi van contribuir econòmicament, com en anys posteriors.
Penyes desaparegudes a Catalunya
Alguns exemples d’aquestes penyes emblemàtiques son la Peña Alirón, la Peña Barça de Reus, fundada l’any 1950 i de la qual no se n’ha pogut trobar cap referència entre els barcelonistes de la capital del Baix Camp. I és molt important, perquè això la convertiria en la penya més antiga de fora de Barcelona creada després de la guerra. També la Peña Azulgrana és tot un misteri, i no s’ha pogut esbrinar si tenia alguna relació amb aquella antiga Peña Azulgrana de la qual l’equip de futbol va visitar Igualada a finals dels anys cinquanta, i que la convertiria en la segona que va sobreviure a la Guerra Civil. No obstant, el nom és el suficientment corrent per pensar que no es tracti de la mateixa.
Altres exemples van ser l’emblemàtica Peña Barcelonista Canaletas, situada al rovell de l’ou del barcelonisme, o de la mateixa essència originària de les penyes barcelonistes, el Círculo Barcelonista, del qual no sabem si té alguna cosa a veure amb un Cercle Barcelonista que actuava a la Segona República. També hi ha la Peña Barcelonista de Gracia, fundada el 1955; la Agrupación Barcelonista de Horta, de l’any 1959; la Peña Deportiva Nou Camp; la Gran Peña Barcelonista de Barcelona, fundada el 1955; o la Peña Barcelonista Segarra, en honor al que va ser el gran capità del FC Barcelona.
Sortint fora del quadre exposat, cal destacar també –a través del nostre company i col·laborador Joan Vinyals i la seva col·lecció “pinspenyes”– l’existència d’una sèrie de penyes de les què tan sols sabem que van existir. També es desconeix cap altra activitat que no sigui la que es desprèn del propi nom de la penya. Son la Penya Barcelonista Barcino (1948), la Penya Barcelonista Olivella (1957), la Peña Eulogio Martínez (1957) i la Peña Evaristo de Macedo (1958).
La dificultat de les penyes en plena dictadura
Per acabar amb les penyes fundades als anys 50, cal destacar un fet que desmenteix les teories que afirmaven que la primera penya de fora dels Països Catalans va ser la Peña Barcelonista d’Avilés (Astúries) l’any 1960, actualment inactiva. Fa poc, es va descobrir que la primera penya que va existir en la resta de l’estat espanyol va ser la Peña Blaugrana Santa Cruz de la Palma en Tenerife, amb el número de credencial 389, segons unes fonts, i amb el 774 segons unes altres. La data de fundació es remunta tres anys abans de la d’Avilés: el 1957.
També cal destacar que, en aquells temps, les penyes amb finalitats socials tenien més problemàtiques a l’hora de de ser legalitzades que no pas les penyes amb una finalitat només esportiva. Eren temps de dictadura on qualsevol associació era escrupolosament investigada abans de rebre els papers legals. Els partits polítics prohibits després de la guerra començaven a actuar en la clandestinitat i les reunions de barcelonistes resultaven sospitoses d’amagar qualsevol activitat política. Per això no era d’estranyar que, fins que una persona adepta al Règim i amb grau d’autoritat no donés el vist i plau i bones referències al respecte, l’oficialitat s’endarrerís de forma de vegades exagerada. D’aquí que, en molts casos, la data de fundació de la penya no coincidís ni molt menys amb la que el Club concedia aquesta oficialitat. En el nostre cas, sempre hem intentat considerar la data de fundació per sobre de quan rebessin els papers aquestes penyes.
