Capítol 41 – Penya Barcelonista Joan Gamper d’Amposta

Poques penyes porten en l’actualitat el nom del fundador i cinc vegades president Joan Gamper. Una d’elles la trobem a Amposta (Terres de l’Ebre). Fundada l’any 1959, en plena època franquista i amb Helenio Herrera d’entrenador del primer equip de futbol, la Penya Barcelonista Joan Gamper d’Amposta és de les pioneres fundades fora de les comarques barcelonines.

Durant molts anys, va aglutinar barcelonistes de totes les Terres de l’Ebre fins que, poc a poc, cada poble va crear la seva pròpia penya. Totes les comarques o territoris penyístics tenen una penya mare a partir de la qual s’han anat creant totes les altres, i Amposta representa aquest punt neuràlgic d’expansió penyística a totes les terres de l’Ebre, i fins i tot altres del nord de Castelló i que sempre han estat vinculades a aquest territori.

Des de la seva fundació ha tingut set presidents:Joan Curto, Angel Obiol, Ricard Rebull, Jordi Monllao, Dani Centelles, Miquel Àngel Beltran i Òscar Calvet. Tot i passar per moments molt difícils al llarg de la seva història, actualment és una penya molt activa, amb mes de 600 associats que cada any organitzen actes culturals i solidaris. Els viatges a Barcelona cada dia de partit, oferint un autocar a tots els barcelonistes, ha estat sempre una de les característiques històriques tant de la PB Amposta com de les altres que s’han anat creant al llarg dels anys.

La ciutat d’Amposta

Amposta és la capital de la comarca del Montsià i la segona ciutat en nombre d’habitants de les Terres de l’Ebre. És el municipi amb més extensió de la comarca i d’ell depenen dues entitats descentralitzades com Balada i el Poble Nou del Delta. El principal sector de l’economia de la ciutat és l’agrícola, sobretot amb el cultiu de l’arròs. Actualment, també els sectors industrial i turístic han agafat molta importància i són pilars importants de l’economia.

La ciutat té com a principal atractiu el seu pont penjat sobre l’Ebre, que va començar-se a construir el 1915 i va finalitzar el 1921. En el seu moment, va ser el segon pont penjat del món amb formigó armat després del pont de Brooklyn, en el qual es va inspirar el seu enginyer, Jose Eugenio Ribera. El pont fou bombardejat per les tropes feixistes italianes durant la guerra civil espanyola i partit per la meitat el 10 de març de 1938.

Cal destacar les festes majors que se celebren a la ciutat pels voltants del 15 d’agost i també la festa del mercat a la plaça, que recrea la ciutat durant el final del S.XIX, a principis del mes de maig. Donada la seva proximitat al País Valencià, hi ha una gran tradició de bandes de música que aglutinen moltes persones de diferents edats de la població. La ciutat té dues bandes de música de gran qualitat i molta tradició: la Lira Ampostina (La Lira), fundada l’any 1917, i la Unió Filharmònica (La Fila), fundada l’any 1918. Durant els dies de festa major, és tradició que aquestes bandes recorrin el carrers de la ciutat durant el matí tocant les seves peces musicals.

Amposta destaca per estar entre dos grans parcs naturals, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Tot aquest territori ha esta declarat com a reserva de la Biosfera per part de la UNESCO. També destaca la superfície de platja que te la població al davant de la urbanització Eucaliptus, on disposa de 4.5km de sorra fina i molt àmplia. Al trobar-se en una gran zona humida i creada a base dels sediments del riu Ebre, trobem moltes llacunes i ullals al seu terme municipal, com poden ser l’Encanyissada, la Tancada o els Ullals de Baltasar, de gran interès paisatgístic i de fauna autòctona.

Referent a la part gastronòmica, és evident que l’ingredient per excel·lència és l’arròs, però també destaquen els productes típics del Delta com per exemple l’anguila en totes les seves varietats, en suc, fregida, xapadillo, fumada… Amposta disposa d’establiments hotelers, càmpings i gran varietat d’allotjaments rurals que podem trobar al terme, ja sigui en mig dels arrossars, com al Poble Nou del Delta, on hi ha gran quantitat de cases de pagès, com a tots els altres indrets de l’extens terme municipal.