El primer territori en experimentar la gran embranzida que va significar el Barça de les Cinc Copes i aquells intensos anys 50 va ser el Vallès. Ja hem vist com anaven aflorant altres penyes en aquest territori, moltes d’elles de tipus social però sense aixecar cap sospita entre les autoritats franquistes. I és que el seu objectiu aparent era simplement organitzar autocars tant al camp de Les Corts com, posteriorment, al Camp Nou. Una d’aquestes penyes que sorgiria amb molta força veia la llum l’any 1958 a Sabadell: la Penya Barcelonista del Vallès.
La penya va ser fundada per grans prohoms de la ciutat en aquella època; majoritàriament, empresaris tèxtils que també se significaven per ser del Centre d´Esports Sabadell. Segons expliquen des de la penya, “actualment, tot això ha canviat molt”. No obstant això, la penya continua lligada a les activitats que s’organitzen des de la Federació de Penyes Barcelonistes del Vallès. Tot i no tenir aquella empenta que la va fer gran als seus inicis i avançar a un ritme molt més modest, continua recorrent un camí que ja quasi arriba als 70 anys.
La ciutat de Sabadell
Sabadell és una ciutat que compta amb atraccions com la Torre de l’Aigua, la Casa Duran, la llera del riu Ripoll, l’Ermita de Sant Nicolau i el Santuari de la Salut. Com en molts municipis de la comarca, la mongeta del ganxet és un dels condiments culinaris més importants. La Festa Major se celebra el primer cap de setembre, mentre que una altra festa local és l’Aplec de la Salut, que se celebra el segon dilluns del mes de maig.
En referència al senderisme, des de la penya apunten que una bona ruta és la típica pel Riu Ripoll, arribant fins al Santuari de La Salut o l’Ermita de Sant Nicolau. “La zona de Torrebonica també està farcida de bons camins per fer a peu i arribar a Terrassa i/o Matadepera. Torrebonica és un espai lliure entre Sabadell i Terrassa. Allà hi ha una vella estació fora d’ús; potser se’n podria dir fantasma. Els seus voltants estan farcits de misteris, morts estranyes i llegendes. En alguns moments, es va conèixer la zona com el Baixador de la Mort, atès que molts viatgers deixaven el tren allà per anar fins el sanatori per ser tractats de la tuberculosi. Al voltant d’aquests tipus d’edificis sempre s’ha creat una llegenda negra”, expliquen des de la mateixa penya.
