La Penya Barcelonista Cinc Copes es va organitzar el mes d’octubre de 1952 a través d’uns socis del FC Barcelona per a commemorar les cinc copes que es van guanyar la temporada 1951-1952: Lliga, Copa, Copa Llatina, Copa Eva Duarte i Copa Martini Rossi. Durant una mica més d’un any, van estar celebrant l’efemèride i seguint a l’equip a tot arreu. El 3 de desembre de 1953, la penya es va constituir oficialment en assemblea general extraordinària, i es va decidir que seria una penya social i esportiva. El 1954, es va formar el primer equip juvenil, l’única categoria que tenia competició a nivell federatiu, i es van obtenir campionats i subcampionats durant diversos anys. Aquell any, també es va fer una col·lecta per ajudar a la construcció del Camp Nou, amb una aportació de 500.000 pessetes.
Consolidació als anys 80
A la dècada dels 70, es va autoritzar la regularització del nom en català de la penya, amb el qual està inscrita actualment en el cens de les penyes i també forma part de l’Agrupació de Penyes de Futbol del Futbol Club Barcelona. La PB Cinc Copes va estar jugant en diferents camps de la ciutat de Barcelona fins l’any 1987, quan es va instal·lar definitivament al Complex Esportiu Fort Pienc, al pont de Marina.
Els porters Víctor Valdès i Jordi Codina són alguns dels exemples de jugadors formats als equips formatius de la PB Cinc Copes que han jugat a la Lliga espanyola. La temporada 2019-2020 van formar part de l’estructura de la penya 395 jugadors, 32 entrenadors titulats, entrenadors de porters i delegats d’equips. Hi havia 415 socis i 586 penyistes. La finalitat de la penya és l’activitat esportiva a través del futbol formatiu i fomentar els valors del FC Barcelona.
El Fort Pienc
El Fort Pienc és un barri de la ciutat de Barcelona inclòs al districte de l’Eixample, abastant l’àrea delimitada per l’Avinguda Diagonal (des del c/Nàpols fins la Plaça de les Glòries Catalanes). El barri està situat al voltant d’on hi havia l’antic fort militar anomenat Fort Pius (en homenatge a Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel Rodrigo i capità general de Catalunya).
La història del Fort Pienc comença amb l’enderrocament definitiu de les muralles i l’aprovació del Pla d’Eixample el 1859, obra de l’enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerdà. El barri tenia bones perspectives per créixer gràcies al desplaçament de la centralitat cap a l’actual Plaça de les Glòries que proposava Cerdà. Les primeres edificacions i també les noves infraestructures han estat durant molts anys el centre neuràlgic d’aquest barri molt freqüentat pels transportistes.
Durant la febre olímpica, el barri va ser àmpliament remodelat. L’Estació del Nord es trobava abandonada, juntament amb les seves dependències, i part d’aquest espai fou dedicat a l’actual camp de futbol. Més endavant, un altre espai es va enjardinar tot creant el Parc de l’Estació del Nord, mentre que una altra gran part es va reconvertir en l’actual terminal d’autobusos. Al barri, hi trobem el Teatre Nacional de Catalunya, la Plaça de Braus Monumental i l’edifici històric de la companyia General Catalana de Electricitat.
