Fent una mica de ciència ficció i imaginació penyística, podríem fins i tot considerar la Penya Levante- Múrcia com la primera “pedreta” de les federacions de penyes actuals que conformen la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona.
Per molt que la penya estigués ubicada a Barcelona, ja recollia per una banda associats de determinats territoris de l’Estat i, per altra banda, tenia ben clara la implicació i integració en la societat que els havia acollit, aquesta vegada a través del futbol, com ens explica aquest article de El Mundo Deportivo del 6 de març de 1930:
Para la fundación de una nueva penya
De un grupo de Asociados ha nacido la idea de organitzar una “Peña Deportiva”, con la denominación de “Peña Levante- Murcia del FC Barcelona”, integrada por elementos adictos al club y por los que lo sean también “naturales” de las provincias de Castellón, Valencia, Alicante, Murcia y Albacete.
La forman elementos simpatizantes de nuestro “Club”para ensalzar sus glorias. Tendrá por lema “Deporte, cultura y regionalismo” y su labor patentizará esas tres palabras significatives.
La idea ha causado gran satisfacción a decir por las muchas y valiosas adhesiones recibidas por la Comisión organitzadora, y ésta, antes de dar por terminada su misión, hace un llamamiento a todos sus consocios y paisanos para que secunden con entusiasmo dicha iniciativa, adhiriéndose sin pérdida de tiempo con vistas a la reunión general que para la aprobación de “Estatutos”, etc, está próxima a convocarse.
Las adhesiones podrán efectuarse verbal o por escrito, todos los días de siete y media a ocho y media (noche) en el local “París Bar”, calle Hospital número 10, donde un miembro de dicha comisión la recibirá y contestará a cuantas preguntes se les formulen a tal objeto.
Por la Comisión organitzadora, Juan Cardona, socio número 5245, Francisco Velasco, socio num 7938, S Miranda socio num. 6402.
Unió històrica entre el Barça i el País Valencià
El desperta la nostra atenció de l’escrit és el llenguatge que s’utilitza, totalment impensable avui en dia amb paraules com “elementos adictos al club” o “elementos simpatizantes de nuestro Club para ensalzar sus glorias”. També cal destacar la bona ubicació de la seu de la penya, a tocar de la Rambla i a pocs minuts del Liceu.
Tampoc està malament recordar que l’afecció pel FC Barcelona al País Valencià i territoris circumdants és molt possible que agafés força a partir de la final del Campionat d’Espanya que es va jugar a València la temporada 1925/26, on l’equip de l’Edat d’Or, a ple rendiment, derrotava l’Atlètic de Madrid per 2-3 en una pròrroga on el gran Paulino Alcántara desfeia l’empat en un partit apassionant i força igualat jugat el 16 de maig de 1925.
Cal destacar que aquell passió pel gran Barça de l’Edat d’Or aquella temporada es va desbordar en el partit d’anada de 4ts de final del mateix campionat, on el Barça es va imposar a domicili al Reial Madrid per un contundent 1-5, amb una tarda espectacular de Samitier, que aconseguia 4 dianes. L’altre gol va ser obra de “la bruixa” Piera, jugador, per cert, que dona nom a la Penya de La Ràpita (Federació Terres de l’Ebre).
