La Comarca del Maresme és una de les més properes a Barcelona, d’aquí que tothom pogués pensar que seria una de les primeres en experimentar les embranzides de l’expansió penyística al territori des del centre neuràlgic que representava Barcelona. Però no va ser exactament així.
D’aquesta comarca ja n’hem escrit pel que fa a la penya degana, la Solera de Calella. Ara bé, malgrat la proximitat respecte a la capital catalana, les dues penyes creades als anys 50 van ser un miratge, ja que no hi hauria cap esclat de creació de penyes barcelonistes fins els anys 70. En aquella dècada van aparèixer set penyes que s’unirien a les dues deganes dels anys 50, a més les tres creades als anys 60, i de les quals ja parlarem en capítols posteriors.
Creació lligada a la final de Berna del 1961
La segona penya creada durant la dècada dels anys 50 va ser la Penya Barcelonista de Premià de Mar. Tot i que el seu any de fundació va ser el 1958, la penya no passaria a ser reconeguda oficialment fins el 7 de maig de 1961, quatre dies després que el Barça accedís a la final de Berna en una dura eliminatòria jugada contra l’Hamburg.
Van ser unes trepidants semifinals on el Barça s’imposaria per 1-0 a l’anada, el 12 d’abril al Camp Nou, contra un conjunt alemany que comptava amb la seva gran estrella Uwe Seeler. A la tornada al Volskparkstadion, el Barça va ser derrotat per 2-1, fet que hauria donat la classificació al Barça si s’haguessin seguit els criteris de valor doble del gol fora de casa que es van implantar anys després. En aquells temps, però, s’obligava a jugar un tercer partit de desempat en un camp neutral, que va ser l’estadi Heysel de Brussel·les. Aquell 3 de maig de 1961, el Barça s’imposaria al conjunt alemany per 1-0, obra del gran davanter brasiler Evaristo de Macedo, produint un esclat de joia entre els membres de la jove PB Premià de Mar.
L’alegria es tornaria en gran decepció a la final de la Copa d’Europa de Berna del 31 de maig, recordada com la maleïda final dels pals quadrats, on el Barça seria derrotat pel Benfica portuguès per 3-2. Malgrat aquesta decepció, la PB Premià de Mar, encapçalada pel seu primer president Lorenzo Bruguera, superaria aquell moment i, ja en aquells temps, començaria a organitzar fins a tres autocars per anar a Barcelona a veure cada partit. Va ser una penya que va irrompre amb una força extraordinària que l’ha ajudat a arribar fins als nostres dies com una de les veteranes de l’Univers Culer, i que en breu celebrarà 70 anys d’història. Quasi res!
Premià de Mar
En referència al poble de Premià de Mar, a banda de la proximitat marítima, s’ha de destacar el Museu de l’Estampació, emplaçat a l’antiga Fàbrica del Gas de Premià de Mar, construïda l’any 1884. També es pot visitar el Museu Romà. D’interès cultural, durant la Festa Major hi ha la representació de Pirates i premianencs, de gran atractiu turístic i cultural. Tots aquests son motius culturals per visitar Premià de Mar, que compta amb uns amfitrions barcelonistes molt especials que podrien escriure tota una història d’amor a uns colors.
