Actualment, existeix la Penya Barcelonista Collblanc-Sants, que té la seva seu davant de l’accés 15 de l’estadi del FC Barcelona. És una penya que té una història força interessant degut a la gran metamorfosi que ha hagut de viure al llarg dels anys, fet que la converteix en un cas inèdit en el mon de les penyes.
Tot començava l’any 1946, dos anys després de la fundació de la Penya Solera, quan es funda la Penya de Sants. Una penya que reunia desenes de barcelonistes del barri de Sants a qui els agradava poder gaudir en grup els partits del FC Barcelona i que anaven tots plegats cada cap de setmana a l’estadi de Les Corts. També es parla que, de vegades, organitzaven algun viatge quan el Barça no jugava massa lluny, tot i que als anys 40, en plena crisi profunda de la postguerra, les economies no estaven per fer massa desplaçaments en grups.
Paral·lelament, l’any 1956, anys després de l’arribada de l’astre hongarès Ladislau Kubala al FC Barcelona, i vista la passió que havia aixecat entre els culers, es fundava la Penya Kubala a Les Corts, pràcticament tocant l’Hospitalet de Llobregat. Era una penya dedicada al crac del moment i que prenia embranzida al ritme que el Barça anava col·leccionant títols. Al mateix temps que les dues penyes funcionaven en paral·lel, i segons algunes versions no consensuades, es crea també l’Agrupació Deportiva Barcelonista Collblanc, una penya que era en realitat un equip de futbol.
Ball de noms i relacions entre les penyes
L’any 1963, després de dirigir al FC Barcelona durant una temporada, i amb 35 anys d’edat, Kubala mostrava, davant la sorpresa de tots, el seu desig de tornar a jugar al futbol. El Barça li ho va negar i, emprenyat, Kubala va fitxar per l’Espanyol. Amb aquesta reacció de qui havia estat el gran ídol de la parròquia blaugrana, la Penya Kubala és obligada per la directiva del FC Barcelona a canviar de nom. El nou nom escollit fou precisament el de Agrupació Deportiva Barcelonista Collblanc, de la que en parlarem en un altre capítol.
Tres dècades més tard, la Penya de Sants va patir un important declivi en nombre de socis que no van poder resistir. Per això, ja entrats els anys 90, van arribar a un acord amb els seus veïns de Collblanc, i el 2001 les dues penyes es fusionaven amb un nou nom que ha perdurat fins als nostre dies: Penya Collblanc-Sants.
Una antiguitat sense determinar
I és el moment de fer-nos preguntes: quina antiguitat se li pot assignar a aquesta penya? Si fem cas a l’oficialitat, com que es tracta d’una nova penya, l’antiguitat s’hauria de comptabilitzar des de la seva nova fundació l’any 2001. Tampoc cal descartar fixar la fundació de la Penya Collblanc-Sants l’any en què es fundava des de Collblanc, ja que aquesta era la que absorbiria la de Sants. O potser ja posats a datar l’inici, també ho podríem situar al 1956, que és l’any de fundació de la Penya Kubala, predecessora de la de Collblanc. Ara bé, vist des d’un punt de vista de trajectòria històrica, tampoc seria injust datar la seva antiguitat en l’any 1946, que és quan es funda la penya de Sants, la qual cosa la convertiria en la penya més antiga i longeva de tot l’univers blaugrana.
Per acabar-ho d’adobar, aquesta Penya Kubala que havia desaparegut o canviat de nom –segons explicaven diferents versions– entre els anys 1963-65, mentre l’hongarès va romandre a Sarrià, ens apareix en un carnet de futbol juvenil de l’any 1967. Van conservar el nom a nivell intern? Només a nivell esportiu? Qui sap. Tot un trencaclosques.
Sigui com sigui, sembla ser que ni els propis companys de la Penya Collblanc-Sants han contemplat la possibilitat de reivindicar el canvi de data de la fundació de la penya. Per tant, no caldrà engegar ara una nova polèmica. En capítols posteriors, hi haurà la versió dels actuals directius de la mateixa penya. Una conclusió està clara: el mon de les penyes és tot un univers del que només s’ha explorat un percentatge mínim.
