Parlar de la Penya Solera Barcelonista de Calella és parlar d’història del FC Barcelona, i és per això que hem obtingut l’ajut de tres membres de la penya perquè ens expliquin alguns aspectes peculiars d’aquesta entitat i del territori. Son el president Isidre Argelés i Rodríguez, l’historiador i escriptor Josep Maria Colomer i Mir, i l’expresident de la penya i membre de la junta directiva Fernando Ballabriga i Vidaller.
Primers anys
El 1958, sis calellencs culers funden la Peña Solera Calellense, amb seu Bar Moderno a Ca L’Horta, i apadrinada per Eulogio Martinez. El 1978-79, amb motiu de la final de la Recopa d’Europa, s’organitza des de Can Xena (nou local social) el viatge a Basilea en dos autocars dirigits per Josep Roig i la seva “sardina cantora”.
El 25è aniversari de la Penya Solera és presidit pel president Josep Lluis Nuñez i la seva esposa Maria Lluïsa Navarro, nomenada padrina de la penya i de la inauguració de la bandera de la penya. Es van ballar sardanes, amb la participació de la Sra. Nuñez, i es va crear la mascota de “Far i gol”. Al llarg dels anys, van passar per la penya, en temps d’eleccions, diversos candidats a la presidència del F.C. Barcelona i bastants jugadors del primer equip.
El 1992, la penya va organitzar un viatge en avió a la final de Wembley, sortint de l’aeroport de Perpinyà fins al de Stansted, Londres. D’altra banda, el 13 de maig de 1992 es va crear la nova entitat “Agrupació de Penyes del Maresme”, promoguda per les Penyes de Calella i Mataró. En Joan Juan va ser elegit primer president. El 3 d’agost del mateix any, es catalanitza el nom de la penya, que passa a ser Penya Solera Barcelonista de Calella.
XVIII Trobada Mundial de Penyes
Després de dos intents, la Penya Solera de Calella va ser escollida com organitzadora de la XVIII Trobada Mundial de Penyes, fet que va portar a la creació d’una nova imatge de la penya i d’un nou disseny de la mascota “Far i Gol”. D’aquella Trobada Mundial, celebrada el 20 i 21 d’agost de 1994, se’n recorda la celebració d’un Fòrum Samitier amb el lema ”El Barça i les penyes”, amb una gran ressonància pel que s’hi va exposar. El diumenge, amb la presència del president Nuñez i senyora, hi ha moments inesborrables com l’arribada per primera i única vegada d’un tren de dos pisos fins a Calella. Núñez va quedar impressionat en mirar per la finestra i veure milers de culers esperant a les andanes i fins i tot a les vies del ferrocarril.
Hi va haver cercavila, el campanar de l’església estava engalanat de dalt a baix amb una senyera, una bandera blaugrana i grans fotos de jugadors del Barça de totes les èpoques. Es va inaugurar el monument commemoratiu i es va fer el dinar de germanor a la Fabrica Llobet, amb més de 800 comensals. Al final de tots els actes, el vicepresident Mussons va exclamar que “amb la Trobada de penyes celebrada a Calella podem convenir que hi ha hagut un abans i un després”.
L’any 2008, es va celebrar el 50è aniversari de la fundació de la Penya. Pocs dies abans, el president Laporta havia superat per un marge molt estret una moció de censura i va arribar just per començar el dinar a la Fabrica Llobet, engalanada amb colors blaugrana. El diaris van publicar: “inesperat bany de masses del president a Calella, s’esperava hostilitat, però va ser aclamat per tothom”. Ell va dir: “M’he sentit com casa”. Tota la història i records es poden trobar a “50 anys de la Penya Solera de Calella, una historia a cops de pilota, sentiments i moltes il·lusions – 1958-2008”.
Activitat actual
La penya continua amb les seves activitats, i cada temporada celebra el Memorial Mario Munt, dedicat al jugador amb més projecció del FC Barcelona B, i el Memorial Joan Juan Tresserras, dedicat a la millor jugadora de la temporada del FC Barcelona Femení. Cada any també celebra el seu aniversari amb una Revetlla Popular durant un cap de setmana al Passeig Manuel Puigvert, i amb un dinar de germanor a un restaurant de la nostra ciutat.
El setembre de cada any, a la Fira de Calella i l’Alt Maresme, la penya hi col·labora muntant una parada dedicada totalment al FC Barcelona. El dia 29 de novembre de cada any, la penya commemora l’aniversari de la fundació del FC Barcelona amb una trobada on convida tots els socis i sòcies de l’entitat.
Llegenda de la lloba de Calella
En referència a la població de Calella, té darrere diversos motius culturals, com l’anomenada llegenda de la lloba:
En Quico Urrel·li, un dia baixant de fer una revisió a les terres del senyor Bartrina, va comentar que pel torrent d’en Comas havia tingut un gran ensurt al topar-se amb una bestia gran com ara un llop. Uns dies més endavant, el fet ocorregué una altra vegada, però enlloc d’un, n’hi van veure dos. Davant el temor, i per prevenir un atac d’aquells animals, es va posar en coneixement de l’alcalde Casillanis (Fonoi) i es va ordenar una batuda. Enfilaren riera amunt i, prop del lloc on s’havien produït les aparicions, muntaren guàrdia. Al cap de poc, ajagudes al mig d’un camp de patates, dormitaven les dues bestioles. Al crit de “foc!!!” ressonaren unes quantes descàrregues. Una d’aquelles bèsties resultà morta i l’altre fugí camps a través.
El llop, que era una femella (lloba), fou exposada al porxo de la masia de l’alcalde. El veterinari opinava que la bestia morta pertanyia a una nova raça de gossos als quals anomenaven “gossos llop”. Mentrestant, a la finca de can Moré, entre Calella i Sant Pol, una senyora de la família Montané havia llançat l’alarma que, de la parella de gossos-llop (una raça desconeguda per la majoria) que tenia per vigilar la finca, la femella no havia tornat a la casa. Al cap d’una estona, comparegué el masover dient que a Calella havien mort un llop. Aquella bona dona, tement el pitjor, comparegué a Calella, on va muntar un espectacle a casa de l’Alcalde. No hi havia manera de consolar-la, mentre no parava de tractar-los d’ignorants, analfabets i un munt de coses més. Des de llavors, cada vegada que pels pobles veïns es feia referència a la nostra vila, engegaven aquell moteig de “Calella la lloba”.
Monuments històrics a Calella
Malgrat l’espectacular transformació del municipi a partir dels anys 60, Calella, conserva, en bona part, l’estructura urbana del seu nucli original. La part més interessant de la ciutat és l’entorn de la Plaça de la Vila, on a partir del segle XIV se celebrava el mercat que originà el posterior creixement urbà. Val la pena destacar els diversos casals gòtics, que conserven en gran part l’estructura original i els elements decoratius dels segle XVI; portals adovellats, etc. Dins el mateix sector, hi ha la capella de Sant Quirze i Santa Julita, del segle XVI, i no gaire lluny hi ha l’església parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau, obra barroca del segle XVIII, que conserva a la portalada magnífics relleus de Jean de Tours procedents del primitiu altar del segle XVI.
També es poden visitar el Museu Arxiu Municipal i l’Arxiu Històric, on es conserven obres d’artistes locals i pergamins de la història de la ciutat des dels seus orígens. Als segles XVIII i XIX, deixaren petjada fundacions religioses com els Caputxins. Finalment, l’arquitectura del segle XX s’expressa en diferents llenguatges estètics amb nombrosos edificis de començament de segle de l’arquitecte municipal Jeroni Martorell. Queda també, especialment, l’enorme complex de l’antiga fàbrica tèxtil Llobet i Guri, ara patrimoni de la ciutat. El Far emblema de la ciutat, construït l’any 1860, vigila la ciutat i els navegants des del cim del Capaspre. També hi ha itineraris per gaudir de la natura, com ara El Far, les Torretes, el Parc Dalmau, la serralada del Montnegre, i itineraris ecològics a peu i en bicicleta.
