L’any 1928, apareixen tant a la Vanguardia com a El Mundo Deportivo dues noticies referents a una penya anomenada Penya Els Tres. En el cas de La Vanguardia, en la seva edició del 3 de març d’aquell any, publica:
“Mañana a las once de la mañana, la popular peña “Els tres” inaugurará su nuevo local de la Rambla de Cataluña, 2 (edificio del Teatro Barcelona). Al acto de inauguración han prometido su asistencia miembros de los primeros equipos de la R. U. De Irún y FC Barcelona con sus respectivos delegados. Además, han sido invitados todos los clubs de los grupos A i B, clubs de natación, boxeo, atletisme etc, etc.”
No podem més que sorprendre’ns en veure el nivell d’aquesta penya, a la que podríem comparar amb les dels nostres temps, o fins i tot amb més responsabilitat que les actuals. Una penya que estrenava local, i que ja n’havia tingut un altre pel que s’entén de la notícia. I a més a més, no ens pot passar de llarg on era aquest nou local: ni menys ni més que a la Rambla de Catalunya.
Però anem ara la visió final de la notícia que dona El Mundo Deportivo un dia després, en l’edició del 4 de març:
“El vermut de honor dedicado a los jugadores de la RU de Irún y FC Barcelona será, sin duda alguna, un acto simpático que servirà para estrechar aún más los lazos de amistad entre deportistas irundanos y catalanes. Amenizará el acto, ejecutando lo más selecto de su repertorio, la orquestrina Patria”.
En nou anys, es passava d’amenitzar una festa de penyes amb el Sextet Esquerra a fer-ho una orquestrina anomenada Patria. Coses de les dictadures.
En honor a Arocha, Piera i Sastre
Per acabar, dir que aquesta la Penya “Els Tres” feia honor a tres jugadors admirats pel moment: Arocha, Piera i Sastre. I que s’havia organitzat aquesta celebració perquè justament el 4 de març es jugava un partit de la lligueta d’eliminatòria del Campionat d’Espanya entre el Barça i el Real Unión de Irún. Aquell dia, bascs i catalans empatarien a 4 gols. Aquestes penyes dels anys 20 ens ensenyen què significava ser Ambaixada del FC Barcelona, un terme que avui en dia només és utilitzat per engalanar la façana d’algun programa electoral.
Àngel Arocha era un golejador canari que va ser molt estimat per l’afició barcelonista. Va jugar 240 partits amb el primer equip i va fer 236 gols. Arocha va tenir un trist final perquè va morir al front en la Guerra Civil espanyola. Tenia 31 anys.
Quant a Vicenç Piera, va ser un ràpid extrem dret que tothom coneixia com “la bruixa”. D’estil refinat i passades mil·limètriques, era l’encarregat de servir els gols als Samitier, Sastre, Arocha etc. Avui en dia, una penya encara duu el seu nom: la Penya Barcelonista Vicenç Piera de la Ràpita (Federació Terres de l’Ebre). Va vestir la samarreta del Barça entre 1920 i 1933, amb 395 partits i 123 gols aconseguits.
Finalment, Josep Sastre era un d’aquells davanters silenciosos, però de gran rendiment. Va jugar 203 partits amb el primer equip, entre 1926 i 1932, i va aconseguir 146 gols. Com a anècdota, cal destacar que en el primer campionat de Lliga (1929) va aconseguir el gol de la victòria al camp del Reial Madrid. El Barça es proclamaria campió.
