El dia 20 d’abril sortia a la llum el primer llibre exclusiu de la Història de les Penyes del FC Barcelona. De títol “Ambaixades”, aquesta obra constarà de tres parts, la primera de les quals va ser presentada el dimarts 22 d’abril a la seu de la Confederació amb més de 100 assistents.
D’aquell exitós acte ja n’hem parlat a les notícies de la Confederació i als mitjans de comunicació. Avui, Aksana Vayevoda, filòloga, psicòloga i col·laboradora i presentadora d’esdeveniments de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona, entrevista a l’autor Salva Torres perquè expliqui el contingut del llibre:
Aksana: Salva, com se’t va ocórrer la idea d’escriure un llibre exclusiu sobre la Història de les penyes?
Salva: Tot va néixer a partir de les conferències “Barça i Catalunya”, on també volíem deixar de manifest que les penyes ja existien als anys 20 i tenien molta activitat. Vam trobar tanta informació que vam decidir crear una conferència només de la història de les penyes. I com en el cas dels “Barça i Catalunya”, després va néixer el primer lliurament del llibre, que recordem tindrà tres volums.
A: Jo tenia entès que les primeres penyes anaven relacionades amb el nom de Nicolau Casaus i van sorgir després de la Guerra Civil espanyola, però llegint el llibre veig que no és així. Pots explicar-nos-ho?
S: Efectivament, als anys 20 ja existien moltes penyes amb un gruix d’activitat molt important. No comprenc com s’ha pogut silenciar aquest fet durant tants anys. De fet, Nicolau Casaus no apareix amb la Penya Solera després de la guerra sinó que ja està força actiu l’any 1931 en una penya d’Igualada anomenada Penya Barcelonista Germanor.
A: Parles de tres tipus de penyes al llarg de la història…
S: Sí. Les penyes en principi eren penyes esportives que tenien els seus equips de futbol, però paral·lelament anava creixent una vessant més social, més implicada en actes culturals i fins i tot polítics. Amb el temps, existeixen o han existit penyes socials, penyes esportives i, darrerament, penyes solidàries, sense evitar que una sola penya mantingui dues o les tres vessants.
A: I ens trobem una sorpresa, la primera penya internacional…
S: Va ser gràcies a la col·laboració del Joan Vinyals, que ens ho va advertir. I va ser a l’antiga Unió Soviètica, en concret la Penya Barcelonista de Leningrad, fundada l’any de Basilea i que, amb el temps i la caiguda del teló d’acer, va esdevenir com a Penya Barcelonista de Sant Petersburg.
A: També descobriu la penya més longeva de tota la història, amb un final desagradable…
S: La Penya Gol de Dalt es crea oficialment l’any 1935, la qual cosa la convertia, ja dintre del segle XXI, en la penya més antiga del Moviment de Penyes del FC Barcelona. Desgraciadament, i per circumstàncies encara no aclarides, l’any 2014 desapareixia. Una llàstima, perquè altres informacions ja dataven aquesta penya de forma no oficial als anys 20.
A: Un altre fet força important i únic al mon fou la creació de la Confederació Mundial de Penyes del FCB l’any 2015. Com surt la idea?
S: Dos anys abans, s’havien creat i oficialitzat les 30 federacions territorials que recollien els 5 continents, amb 30 presidents o representants de cada federació. Era del tot necessari votar una representació de tota l’estructura, un president del Consell de Penyes elegit de forma democràtica pels membres d’aquest Consell. Aquest President a la vegada escolliria una Junta Directiva, que servís de representació de tot el Moviment. Si volíem anar a negociar actes amb la Fundació FCB, amb l’Agrupació de Jugadors, amb les universitats, amb Aficiones Unidas o amb la mateixa UEFA, no podíem anar-hi els trenta presidents, per tant aquesta representació tanca un projecte de Penyes Segle XXI anomenat Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona. Tal com he dit: una estructura única al mon.
A: Quin missatge vols transmetre a penyes, socis i aficionats en general del FC Barcelona?
S: Només n’hi ha un: posar en valor el gran tresor que tenim amb l’existència de les nostres penyes, totes amb tasques o idiosincràsies diferents; les de Barcelona per un costat, les de fora del barcelonès, o les penyes internacionals. El soci, el penyista o l’aficionat en general ha de saber quan viatja on pot trobar una llar on serà molt ben rebut. I de vegades en els més impensables racons del planeta. I els de fora han de saber que a Barcelona existeixen una gran quantitat de penyes amb activitats esportives que, en alguns casos, han servit per descobrir futurs valors del FC Barcelona. Sense oblidar-nos de la gran tasca que fan les penyes solidàries, ajudant a sectors més necessitats de la societat.
A: I amb tots aquests grans aspectes que expliques, com és que actualment hi ha aquest allunyament respecte de la directiva del FC Barcelona?
S: Sincerament, ni ho sé ni ho entenc. Els ho hauries de preguntar a ells. Personalment, vaig convidar a alguns d’ells a la presentació del llibre perquè crec que és preferible construir ponts que cavar trinxeres, però només em va contestar el vicepresident Antonio Escudero, molt amablement, excusant la seva absència per unes reunions ja programades. Va ser tot un detall.
A: Doncs esperem que aquests ponts es construeixin ràpidament perquè, al cap i a la fi, les penyes, les federacions i la Confederació no son més que un gran actiu del FC Barcelona. Moltes gràcies pel llibre i esperem que sigui tot un èxit entre els barcelonistes, esperant, això sí, l’aparició dels altres dos volums dels que ens has parlat. Vols afegir alguna cosa més?
S: Només donar les gràcies a tantes i tantes persones que han col·laborat amb el llibre, a les penyes que ens han enviat més de 700 informes i als companys del Consell de Penyes per la seva gran implicació.
