Si analitzem alguns fets de la segona dècada del segle XX del FC Barcelona, podríem arribar a la conclusió que existeix certa relació de l’aparició de les penyes amb la primera divisió política que hi ha hagut al barcelonisme i que ha perdurat fins l’actualitat. I és aleshores quan ens preguntem: quina mena de relació pot lligar un món teòricament d’unitat i consens, com pot ser el de les penyes, amb un fet que representa tanta divisió dins del Club com els famosos “ismes”?
Si tirem enrere en el temps, tot comença el 17 de juliol de 1910, quan el FC Barcelona decideix celebrar al seu nou petit estadi del carrer Indústria la gesta de la consecució dels tres campionats de la temporada 1909/1910 (Campionat de Catalunya, Campionat d’Espanya –actualment conegut com Copa del Rei– i Challenge Internacional del Sud de França o Copa dels Pirineus). Aquesta celebració compta per primer cop amb la interpretació del primer himne de tots els que ha tingut el Club, i que també es pot considerar el primer himne d’un equip europeu de futbol. Obra del militar gallec Jose Antonio Lodeiro Piñeiroa, aquest himne tenia una lletra molt combativa i una música alegre interpretada per la banda de música del Regimiento de Alcántara 58 d’infanteria, regiment militar ubicat a Barcelona. Entre els socis del FC Barcelona, hi havia militars que compartien victòries i èxits amb socis de la classe burgesa catalanista, com per exemple el general Juan Avilés o els Peris de Vargas, una família de molts germans, tres dels quals van arribar a vestir la samarreta blaugrana. Cal destacar Enrique Peris, que va jugar 308 partits amb el Barça des de la temporada 1906/1907 a la 1916/1917.
Entre els germans Peris, n’hi va haver un que no va ser jugador, però sí que ha passat a la història com un dels dirigents que han causat més polèmica en la seva trajectòria en la presidència del FC Barcelona, en dues ocasions, fins l’estiu del 1915. El 29 de juny de 1915, Rafael Llopart arriba a la presidència i un any després, el 25 de juny de 1916, el relleva el polític catalanista Gaspar Rosés, que guanya de forma clara les eleccions a l’home de Peris de Vargas, Josep Preckler. El club es tranquil·litza i les aigües es calmen aparentment, per molt que a nivell extern hi havia problemes diversos amb les federacions. Però el remei a tot sempre estava en Joan Gamper i, així, a les eleccions de 17 de juny de 1917, aquest torna a la presidència per tercera vegada i roman al càrrec fins al 19 de juny de 1919, data en què és rellevat pel seu company Ricard Graells.
I què hi tenen a veure amb tot aquest entramat les penyes del Barça?
Està clar que Peris de Vargas o els seus seguidors no van estar-se quiets durant els anys posteriors, i quan hi havia un entrebanc en les successives directives, apareixien demostrant la seva oposició. També el 1915 és quan hi ha la primera referència als quarts equips del FC Barcelona, on es veu la divisió existent entre els dos grups polítics dintre del club: els monàrquics i els catalanistes. No se sap exactament quan va ser l’aparició real dels anomenats quarts equips ni en què consistien. Alguns afirmen que eren els equips infantils, (perquè ja existien els equips B i C), altres pensen que en realitat eren equips més diversos o, el que és el mateix, equips de penyes.
En la nostra opinió, sempre discutible, eren equips de gent jove sense cap interval d’edat que organitzaven els seus propis tornejos o bé partits de costellada. És a dir, res a veure amb l’estructura d’avui en dia en les categories inferiors del futbol.
Referències dels quarts equips
- 1915: Hutchinson (primer esment a la revista Foot-Ball, 3/6/1915), Matas (3/6/1915).
- 1916: Cuarto G (22/6/1916), Águilas (24/8/1916), New Hudson (28/9/1916), Reina Victoria Eugenia (3/11/1916). Aquest darrer equip apareix justament després d’accedir a la presidència el primer president polític catalanista, Gaspar Rosés. Casualitats?
- 1917: Vampiros (1/2/1917), 70 HP (12/4/1917), H (28/6/1917), TBO (27/7/1917), Novells (11/10/1917), Thedy (20/12/1917).
- 1918: Tranquils (7/3/1918), Atiles (21/3/1918), Nova Germanor (11/4/1918), The Tango (13/6/1918), Els Teddys (20/6/1918), Alfonso XIII (27/6/1918), Apàtics (15/8/1918), No’ns Contis (5/9/1918), Aliats (26/9/1918), Los Calaveras (7/11/1918), Retintins (12/12/1918).
En aquest darrer llistat, caldria fixar-nos en els Apàtics, ja que aquest quart equip farà un pas més endavant i passarà a auto-qualificar-se com a penya. També cal afegir que Vicenç Piera, el futur gran jugador de l’Edat d’Or, conegut com “La Bruixa” i que actualment dona nom a la penya de La Ràpita, procedia de la Penya Nova Germanor. Així doncs, a banda dels Apàtics també se’ns presenta un altre nou salt de quart equip a “penya” en el cas de Nova Germanor, que encara és més antic que els Apàtics. Ara bé, el fet que la denominació “penya” la trobéssim quan Piera va ingressar el 1920 ens crea dubtes sobre si van ser primers els uns o els altres.
- 1919: Els Reposats (20/3/1919), Els Segadors (1/5/1919), Els Amics (1/5/1919), Els Esmolets (15/5/1919), Els Nacionalistes (15/5/1919), Els Únics (15/5/1919), Nacional (26/6/1919), Almogàvers (17/7/1919), Atletes (17/7/1919), Jove Catalunya (4/9/1919).
L’any 1919, el Barça fa un altre pas endavant en el camí catalanista amb la nova presidència de Ricard Graells, que un any abans va donar suport a la petició d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya i que va fer l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova l’11 de setembre per primera vegada en la seva història. I, casualitats o no, es pot comprovar que l’any 1919 els noms dels quarts equips son majoritàriament catalanistes i desapareixen alguns dels noms monàrquics anteriors. Enfront la teoria que els quarts equips eren infantils, ens fem la pregunta: creiem sincerament que a un equip de nens se li podria posar noms com Segadors, Esmolets, Nacionalistes o Almogàvers? I, per últim, el fet que Piera ingressés a Nova Germanor ja amb 17 anys fa pensar que aquells equips no eren precisament alevins o infantils.
Aquestes aparicions, que continuarien als anys 20, demostren que la massa social del Club havia fet ja un gir polític irreversible que, amb més o menys clandestinitat i més o menys descomplexament, ja formaria part d’un ADN i d’unes arrels que han perdurat fins al segle XXI.
El cas dels Apàtics
En tot aquest entramat, l’any 1918 apareix un d’aquests quarts equips que també fa el salt a una nova dimensió i al nou terme de penya. Es tracta dels Apàtics: una penya que, com el seu nom indica, semblava ser de les que no creia massa en el nou rumb de les directives del FC Barcelona. En algun fet publicat en la revista Foot Ball denotem que darrere d’aquesta penya hi havia Peris de Vargas, el germà del qual, Enrique Peris, també havia marxat del club amb l’entrada de Gamper com a president el 1917, i la separació definitiva en el que anomenarem peristes i gamperians. Casualitat també? Per què creiem que al darrere d’aquesta penya hi havia el senyor Peris de Vargas o els seus seguidors? Simplement, per l’única publicació que trobem d’una activitat de la penya.
Es tracta d’un ball de revetlla de Sant Jaume en una placeta de Barcelona. En principi, no s’aixecaria cap sospita sobre la presència de grups d’oposició a Gamper darrere dels Apàtics Barcelonistes, sobretot perquè exigien el rebut de soci pagat. No especifica si aquesta quota és la de soci del Club o de la mateixa penya, però pensem que és la primera perquè aleshores era imaginable que els qui no pagaven la quota deixaven de ser socis i, per tant, deixaven de ser elements a qui dirigir una campanya electoral. Recordem que llavors hi havia eleccions cada any, tal com es pot llegir als Estatuts.
Ara bé, la sospita apareix quan observem que la banda que amenitzaria el ball és la banda de música del Regimiento de Alcántara; la de Peris de Vargas, la de Lodeiro Piñeiros. Aquella banda militar que va compondre el primer himne del Club, vuit anys abans. Davant del misteriós anunci, i a la recerca d’una segona informació, només podem avançar fins l’any següent, quan va arribar l’oficialitat de la primera penya social del FC Barcelona: Penya Barcelonista del FC Barcelona. Però això ja seria una altra història.
Així doncs, contemplant la poca informació que es té d’aquells anys, ara mateix i sense que surti cap nova prova en contra, es pot considerar Nova Germanor com a primera penya barcelonista esportiva, i els Apàtics com a primera penya social no oficial.