La Federació de Penyes Barcelonistes d’Extremadura es va posar les seves millors gales amb motiu de la XI Trobada de Penyes d’aquest territori. L’entitat va reunir una nodrida representació de les seves penyes (51 d’un total de 64) a Navalmoral de la Mata per a la celebració més especial de l’any. Aquesta trobada es va realitzar en el marc del 50è aniversari de la Penya Barcelonista Morala, d’aquesta localitat.
L’esdeveniment va arrencar amb una assemblea amb les penyes assistents. El president de la Federación de Peñas de Extremadura, Miguel Ángel Cruz, va fer balanç de la situació actual de l’entitat, i també del moviment en general. En aquest sentit, va intervenir també Antoni Guil, president de la Confederació Mundial de Penyes, per aclarir dubtes relacionats amb la normativa aprovada per la Junta Directiva del FC Barcelona el mes de gener passat i presentar els projectes de futur de l’entitat que representa a les 30 Federacions que la componen.
Conferència sobre la història de les penyes
Tot seguit, la conferència ‘Història de les Penyes del FC Barcelona’, a càrrec del vicepresident de la Confederació, Salva Torres, va repassar els més de 100 anys d’història del col·lectiu i la seva evolució fins avui. Aquí, Guil va agafar el testimoni per a subratllar la voluntat intacta de la Confederació i les Federacions de continuar treballant per al col·lectiu de penyes, oferint-los beneficis i valor afegit.
Aquest compromís també va quedar reflectit amb la presència d’altres set presidents de Federació: Daniel Peinado (Fed. Castilla-La Mancha); Rafael Pichardo (Fed. Andalucía); Ximo Grifol (Fed. Castelló); Esteban García (Fed. Madrid); Pablo Asensio (Fed. Cantabria y Asturias); i Salvador Cerviño (Fed. Galicia).
Sobre la nova normativa
La Trobada va comptar amb la notable participació del president del FC Barcelona, Joan Laporta, i els membres de la Junta Directiva, Antonio Escudero i Josep Ignasi Macià. La nova normativa de penyes també va ser focus d’atenció. En aquest sentit, el president Joan Laporta, en el marc del dinar de germanor, va exposar l’opció de replantejar-lo en consens amb el moviment.
