L’any 2007, la Penya Barça Cambrils, pertanyent a la Federació de Penyes Barcelonistes de Tarragona Nord, va haver d’afrontar un relleu obligatori a la seva junta directiva per la marxa dels seus membres després de molts anys al capdavant de l’entitat. Va ser llavors quan un petit grup de dones van decidir acceptar el repte i garantir la supervivència de la penya. A poc a poc, més penyistes es van anar unint al projecte fins a completar una nova junta de 13 persones; totes elles, dones. La seva presidenta és Jordina Font Borràs, que ens explica com va sorgir tot i les particularitats de la Penya Barça Cambrils.
“En cap moment s’han exclòs als homes”, assegura entre rialles, “de fet vam oferir entrar a la junta a algun que s’hi havia interessat, però finalment ens vam quedar aquest grup de dones que ja ens coneixíem de la penya”. A més, durant aquest temps s’ha donat la circumstància que, quan alguna ha deixat la junta, sempre ha estat una altra dona la que ha ocupat el seu lloc, per la qual cosa s’ha mantingut aquesta estructura 100% femenina. I, en principi, no està previst que canviï, ja que són els propis membres de la penya els que demanen que així es mantingui. “De totes maneres, si ara un home ens demanés entrar a la Junta, no hi hauria cap problema”, apunta Jordina Font.
La mateixa passió, però amb una altra mentalitat
La presidenta explica que a nivell intern sempre s’han distribuït el treball per parcel·les (local, tresoreria, desplaçaments, actes…), però que al final les decisions les acaben prenent entre totes. “Més que el fet de ser totes dones, la clau per al bon funcionament és que totes ens coneixem i hem estat lligades a la penya des de fa molt temps”, assegura. I és que la Penya Barça Cambrils és com una tradició, ja que per ella han passat i passen diverses generacions de famílies de Cambrils com una part més de la seva vida. De fet, l’avi de Jordina, Josep Font, va ser el primer president de l’entitat el 1961, i ella ha estat sòcia de la penya des que va néixer. A més a més, la seva germana Teresa n’és la vicepresidenta.
Preguntada per si aquest lideratge femení aporta una visió diferent a la penya, la Jordina no dubta: “Absolutament. Per exemple, en l’organització d’esdeveniments o activitats aportem idees diferents i cuidem els detalls de forma especial, i en general ens preocupem especialment que les coses es facin bé”. Així ho creu ella, i així ho confirma el feedback que reben per part dels penyistes, que els feliciten per la seva dedicació. “Això sí, quant a sentiment blaugrana, som igual d’apassionades i entregades que qualsevol culer de tota la vida!”, exclama.
Més dones a les penyes
Respecte a la presència femenina en la penya, la Jordina explica que, per si mateixa, la Penya Barça Cambrils és molt familiar i sempre hi ha hagut dones penyistes. “Això sí, és cert que veure dones encarregant-se del local o de les activitats fa que les altres se sentin especialment a gust, i també les iniciatives per a totes les edats han ajudat”, afirma. En aquest sentit, creu que, si a nivell general les penyes fomentessin activitats més socials o entorns més familiars, augmentaria el nombre de dones aficionades al futbol que estarien interessades en formar part d’elles.
I per a arribar a presidir-les? Jordina Font és conscient que hi ha poques dones presidentes de penya, i menys encara si parlem d’una junta directiva sencera com la seva, però espera que això pugui canviar. “No crec estigui relacionat amb un tema de masclisme, ja que en el meu cas mai m’he sentit menyspreada per ser dona, però si que existeix una qüestió de conciliació familiar que fa que les dones ho tinguin més complicat per a invertir el temps i la dedicació que comporta presidir una penya”, explica. “Entenc que l’ambient del futbol a vegades pugui tirar cap enrere, però al final una penya implica moltes més coses que veure o assistir a partits, sobretot si funciona a nivell de comunitat o de família, com la nostra”, afegeix.
També admet que l’èxit del futbol femení, i en particular del FC Barcelona, ha fet augmentar l’interès de les dones, sobretot les més joves, però no considera que sigui una cosa exclusiva. De fet, deixa molt clar que “com a dona, segueixo l’equip femení igual que el masculí, el d’handbol o la resta de seccions blaugranes; de la mateixa manera que molts homes animen també l’equip femení”. De fet, els membres de la penya cada cop acudeixen més a l’estadi Johan Cruyff o al Palau Blaugrana per a fer costat a tots els conjunts barcelonistes, a més del primer equip masculí.
Una penya amb molt futur
Després de l’impacte que va tenir la pandèmia de 2020, Jordina Font explica que la Penya Barça Cambrils està en procés de tornar a créixer i que el seu objectiu és organitzar més activitats a nivell social, com podrien ser un grup excursionista, tallers de manualitats o altres opcions. Creu que així la penya pot continuar atraient més gent.
D’altra banda, seguirà la important labor solidària que duen a terme, com les seves accions per a la lluita contra l’ELA (destacant la travessa de natació “Swim for ELA”) o contra el càncer infantil (col·laborant amb el projecte “Petits Valents”). A més a més, cada any, amb motiu de “La Marató de TV3”, organitzen un vermut solidari conjuntament amb la Penya Blanc i Blava de Cambrils, amb qui tenen molt bona relació. “Són iniciatives que de seguida compten amb el suport massiu dels nostres penyistes; és la nostra idiosincràsia, i també la de tot Cambrils”, apunta.
L’1 d’abril, la Penya Barça Cambrils celebrarà el seu 64è aniversari, fet que la situa com una de les penyes més longeves del FC Barcelona. I ho farà amb l’embranzida i les ganes de continuar fent barcelonisme que irradien les seves 13 dones directives. “No fem bandera d’això ni ho utilitzem com a reclam, però sí que estem molt orgulloses de la nostra labor al capdavant de la penya”, conclou Jordina Font. Avui, són un cas excepcional, però esperem que aviat deixin de ser-ho.
