La Penya Sagi Barba és una entitat que l’any 1932 tenia un potent equip de futbol i organitzava aniversaris, balls i tota mena d’actes socials. Va ser una penya esportiva i social que, amb totes les seves activitats, reunia un gran nombre de socis del FC Barcelona. Segons La Vanguardia del 9 de gener de 1932, la Penya Sagi Barba va celebrar el seu primer aniversari amb un ball a l’Ocell de Foc, on, entre altres coses, “les senyoretes eren obsequiades amb objectes de perfumeria”.
Qui era Sagi Barba?
Podem considerar la família Sagi com una de les més destacades en la història del FC Barcelona. Deixant de banda l’Anna Maria Martínez Sagi, la primera directiva del Club i també germana i cosina de dos jugadors del FC Barcelona (i abans de centrar-nos en un d’aquests dos jugadors), caldria fer un esment especial a aquesta família catalana d’esportistes o personatges rellevants en molts terrenys de la societat, l’esport o la cultura.
Per començar, ens remuntem al món de la música; en concret, al famós baríton català Emili Sagi Barba. Estava casat amb la ballarina Concepción Liñan i, en plena gira per l’Argentina l’any 1900, van tenir el seu fill Emili Sagi Liñan. De tornada a Barcelona, de seguida va entrar a formar part dels equips inferiors del Club, i va debutar amb el primer equip l’any 1916. Va jugar un total de 509 partits amb el FC Barcelona i va aconseguir 142 gols.
Va jugar al Barça en dues etapes. La primera, entre 1916 fins al 1919, any en què va deixar el futbol per contraure matrimoni i dedicar-se als estudis. La seva família no parava de viatjar degut a la professió del pare, per això Emili va néixer a terres argentines i va tornar a l’edat de tres anys. Durant la seva infantesa va tenir amistats com Salvador Dalí o Josep Samitier, amb els quals, segons expliquen, acostumava a jugar a futbol en les seves vacances a Cadaqués.
El 1921, Emili Sagi Liñan va tornar a calçar-se les botes i romandria al Club fins el 1932, tot i que posteriorment encara va jugar algun partit amistós. En la seva trajectòria vestit de blaugrana –la única samarreta que va vestir–, va ajudar a conquerir 10 Campionats de Catalunya, quatre Campionats d’Espanya i una Lliga espanyola.
Una família prolífica
Del segon matrimoni del seu pare, el seu germà petit Lluís Sagi i Vela també va ser un baríton destacat, mentre que els seus nebots Gonzalo Sagi-Vela, José Luís Sagi-Vela i Alfonso Sagi-Vela van ser destacats jugadors de bàsquet. Un altre nebot, Emilio Sagi, fill del seu germà Enric, va ser director d’escena i va dirigir el Teatro de la Zarzuela de Madrid.
El seu fill Víctor Sagi fou destacat publicista i precandidat a la presidència del FC Barcelona el 1978, on va aconseguir més signatures que qualsevol altre precandidat. Misteriosament, va retirar la seva candidatura a poques setmanes de les eleccions. També cal dir de Sagi Barba que era el besavi de l’actor i cantant català Bruno Oro, famós pels seus gags en els programes de televisió Polònia i Cracòvia, entre molts altres.
Dos germans de prestigi
Però per veure l’extensió d’aquesta família, tornem al baríton Emili Sagi Barba i, en concret, a la seva germana Consol Sagi Barba. Aquesta va tenir dos fills que també estaven relacionats amb el món del futbol: Armand Martínez Sagi i Anna Maria Martínez Sagi.
L’Armand va formar part del FC Barcelona entre 1920 i 1925, on va ser un davanter de segona fila. Nascut el 1906, va tenir una vida molt longeva fins que va morir l’any 1997. Va ser el jugador més jove en debutar al primer equip, amb 14 anys 6 mesos i 16 dies, i també va ser el golejador més precoç amb 14 anys 10 mesos i 7 dies. No obstant, amb la gran competència que hi havia en aquella davantera de l’Edat d’Or, va decidir deixar el Barça i fitxar pel club mallorquí Alfonso XIII. Quan va abandonar el futbol, es va dedicar al Billar Fantasia, modalitat en què va ser campió del món el 1932 i subcampió el 1933.
De l’Anna Maria Martínez Sagi, cal esmentar que va morir l’any 2000 en una residència de Santpedor. Precisament, en una de les conferències ho vam apuntar i les autoritats de Santpedor van prendre nota. Després de fer totes les comprovacions, van decidir donar el nom d’un carrer a la que, entre altres coses, havia estat la primera dona directiva del FC Barcelona.
