La capital del Maresme va ser una de les primeres ciutats que van acollir una penya del Barça. Des de la seva fundació fins als nostres dies, la Penya Barcelonista de Mataró ha tingut els següents presidents: Francisco Julià i Costa, de 1961 a 1984; Francesc Duch i Riera, de 1985 a 1988; Joan Boch i Duc, de 1988 a 2004; Salvador Vilavella de Francisco, de 2004 a 2017; i Ramon Pruna i Rovira, des del 2017.
Actualment, es presenta com una penya plena d’activitats a banda del futbol: cultura, solidaritat i història es barregen entre partit i partit del Barça, aconseguint ser una font de promoció de la història del club i dels seus valors com a projecció territorial de tot el significat del FC Barcelona. El dia 7 de febrer de l’any 1984, gracies a l’aportació de molts dels nostres socis, es va poder inaugurar el que es la seva seu actual, al Carrer Argentona, 14 1er pis, de Mataró.
La ciutat de Mataró
Tal com explica Cugat Comas i Soler, periodista i soci de la penya, Mataró és la setena ciutat més poblada de Catalunya i presideix com a capital una comarca esfilagarsada com el Maresme, que transcorre en paral·lel a la costa. La ciutat, de fet, és un exemple paradigmàtic de l’orografia pròpia de la zona, situada entre dues rieres que la delimiten al nord i al sud, tocant a mar amb un litoral privilegiat amb port i cinc platges diferents i amb una distribució equitativa del seu terme municipal entre ús residencial, massa forestal amb un sistema de turons i boscos que l’envolta i la important zona agrària d’on fa més d’un segle sortia un dels productes més coneguts que mai s’han exportat tant des de la ciutat: les “Mataró potatoes”.
Mataró és al mapa, però, per altres motius. A nivell històric, principalment, per haver acollit el primer ferrocarril de la història de la Península Ibèrica, que l’empresari local Miquel Biada va impulsar el 1848 per connectar Mataró i Barcelona en paral·lel a la costa. L’actual línia 1 de Rodalies transcorre pràcticament el mateix recorregut, i, per desesperació de milers d’usuaris, ara el viatge dura més que llavors.
Atraccions de la ciutat
Com tantes altres grans ciutats catalanes, Mataró és una ciutat de gent treballadora, que durant anys va viure quasi en exclusiva del gènere de punt. Actualment, les xemeneies ja no fumegen, però manté el caràcter obrer i popular, de gent d’orígens diversos que conviu. En els últims anys, s’ha volgut apostar pel coneixement amb la ciutat universitària del TecnoCampus i el turisme. Entre el patrimoni que val la pena visitar, trobem la Nau Gaudí, primer edifici del genial arquitecte català, la Capella dels Dolors (considerada la millor mostra de barroc català) o l’edifici de la Presó, el primer exemple d’arquitectura panòptica. Hi trobem exemples de modernisme, ja que és la ciutat de Puig i Cadafalch, i també jaciments de l’època romana d’Iluro, com la vila de Torre Llauder.
Mataró és també la ciutat de Les Santes. La Festa Major que cada any, a finals de juliol, transforma per complet la ciutat i el caràcter dels seus ciutadans està considerada com una de les millors de Catalunya i rep el seu nom de la veneració original a dues Santes, Santa Juliana i Santa Semproniana. En honor d’elles, es canta cada 27 de juliol una missa en format operístic que compta amb permís especial del Vaticà des de 1848. Des del restabliment democràtic, però, la festa s’ha reinventat per complet, amb actes amb milers de persones com els de la Nit Boja del 25 de juliol o els Focs del dia central de la festa, el 27, amb 50.000 persones a baix a mar. A partir de Les Santes, a més, s’ha instaurat l’himne oficiós de la ciutat: un pasdoble del País Valencià anomenat “El Bequetero” que es balla ajupint-se i comptant a 15.
Ciutat de “capgrossos”
Mataró i el Maresme són, a més, zona gastronòmica d’excepció. Tot i la poca vinya que queda, és terra de DO Alella de vins, i també val la pena gaudir de joies de la fruita dolça com les maduixes o les cireres de la comarca. A l’hivern, el més recomanable és el plat tradicional: la sèpia amb patates i pèsols, que val a dir que enlloc té el sabor que té a la comarca. D’altra banda, el 28 d’octubre se celebra Sant Simó i és tradicional un tortell amb forma de sabre. En temps de Les Santes, a més de la Festa Major, val la pena gaudir del còctel Juliana: dolç, refrescant, alcohòlic i perillós.
A Mataró són «capgrossos». Pot semblar una mena de desconsideració, però del malnom n’han acabat fent marca fins al punt de presentar-se com a tals sense problemes, informar-se a través d’un setmanari que es diu Capgròs o tenir una de les millors colles castelleres del país: els Capgrossos de Mataró. L’origen d’aquest sobrenom té diverses explicacions: es diu que, una vegada, es va fer una barca tan grossa que no sortia per la porta de les drassanes i, per mofa, va néixer el malnom. També s’explica un cas similar, però amb un gegant de testa considerable que no sortia del taller on l’havien fet. Sigui el que sigui, val a dir que molts mataronins acompanyen aquesta història de l’evidència que el seu crani té una dimensió considerable. I ben contents que ho mostren.
