El misteri d’aquesta penya ha arribat fins als nostres dies degut a la seva gran creació i embranzida, però curta durada. Què va passar?
Inicialment, per tal de celebrar les noces d’argent del Club, l’abril de 1923 es va fundar la Penya Esportiva Esquerra, integrada només per socis blaugranes “d’esperit independent”. Any i mig després, a les portes del 25 aniversari del FC Barcelona, curiosament, la junta barcelonista va convocar la directiva de la Penya Esquerra per demanar-los la seva dissolució.
Petició de dissolució
Tot va començar a l’Assemblea de l’1 de juliol de 1924, quan un grup de socis encapçalat per un tal senyor Escoda va carregar contra les penyes, demanant la dissolució de totes elles.
Romuald Torres Capdevila, comptable del FC Barcelona en aquell moment sota una presidència d’Enric Cardona que ja acabava, donava una lliçó magistral d’oratòria i, amb l’excusa de la unitat de cara a les noces d’argent del Club, se’n sortia del tema molt hàbilment. Aquell dia, era nomenat president Joan Gamper per cinquena vegada.
L’atac a les penyes del senyor Escoda no va tenir un efecte global immediat, però sí que dos mesos més tard, en una reunió de Junta Directiva de l’1 de setembre de 1924, es va requerir la presència d’una d’aquestes penyes per demanar-los la dissolució. Era la Penya Esportiva Esquerra. Què va passar?
L’arribada de la dictadura
Les conclusions finals que es poden extreure a priori semblen òbvies: “Aparentment, la penya Esportiva Esquerra es va mostrar crítica amb la directiva, o no va tenir una actitud en línia amb els seus objectius inicials, fet pel qual la van obligar a dissoldre’s”. Una deducció massa senzilla que genera dubtes, i més si tenim en compte que gairebé un any i mig abans no va haver-hi cap problema amb la fundació de la penya. Aquests dubtes augmenten quan ens adonem del canvi polític brusc que hi ha a l’Estat Espanyol entre la creació de la penya (abril de 1923) i la petició de dissolució (setembre de 1924).
Acabada de començar la dictadura de Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, la directiva del FC Barcelona, encapçalada pel president Enric Cardona, demana en un comunicat “calma” als socis blaugranes per tal que no entressin en provocacions, conscients de totes les sospites i malvolences que recaurien sobre el Club. Si hi afegim el fet que dos dies abans del cop d’Estat, en la Diada de Catalunya, socis penyistes van tenir forts enfrontaments amb la policia que van acabar amb detinguts, les causes posteriors del rebuig a les penyes per part d’alguns socis van prenent forma.
Qui era el senyor Escoda?
Qui sap si en aquest espionatge també hi havia infiltracions dins de la massa social barcelonista. A la fi, tot queda per a l’especulació, però també podríem parar-nos a pensar qui era i d’on procedia aquell senyor Escoda que demanava la dissolució de les penyes. Al llistat de socis de 1921 no hi figura cap Escoda, per tant hi ha la possibilitat que fos un dels socis nouvinguts un cop iniciada la Dictadura. De tota manera, sembla que a les autoritats no els va arribar a convèncer aquella excusa de que la penya tenia aquell nom perquè estava situada a “l’esquerra de l’Eixample” i el seu local social era el Bar Esquerra, al carrer Aribau.
En unes investigacions posteriors, i mirant el llistat de partits del FC Barcelona al llarg de tota la seva història que ens ha proporcionat el periodista Antoni Closa, el tal senyor Escoda era el Delegat Federatiu d’Esports a Catalunya durant aquells anys de Dictadura. Just quan plega del càrrec, s’organitza un partit amistós el 29 de juny de 1929 en honor a ell, disputat a Reus entre l’equip local i un segon equip del Barça. Era el mateix? Creiem que sí, donat que a les assemblees hi eren presents de forma molt activa delegats federatius i persones de confiança dels règims dictatorials. A més, en cap cas l’acta de l’1 de juliol de 1924 menciona que el senyor Escoda fos soci del club. Més aviat creiem que, donat el to de la seva intervenció, era una persona influent dins de les noves autoritats esportives. Ara bé, com hem dit abans, no deixa de ser una mera especulació que, si ens la prenem com a hipòtesi, faria pensar que la Penya Esquerra feia por per la seva ideologia, i més quan estava tan a prop la celebració de les noces d’argent de l’entitat.
