Josep Samitier va ser el promotor de la Penya Solera l’any 1944, quan va tornar al Barça a ocupar-se de la banqueta. Aquell retorn del fill pròdig no va poder anar millor, ja que el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga, per segona vegada, després de 16 anys.
La passió de l’astre del Barça de l’Edat d’Or per les penyes ja li venia d’aquells intensos anys 20, quan no tenia cap problema en compartir els postpartits amb penyistes i socis. Així doncs, no és d’estranyar que les penyes l’adoressin. Una d’elles fou laPpenya Ben Fets, que, tal com explica un article de La Vanguardia del 6 de febrer de 1926, tenia una gran unió i complicitat amb el jugador:
“Anteanoche se celebró en el hotel Colón el anunciado banquete con el que los entusiastas elementos que forman la penya Ben Fets del FC Barcelona quisieron testimoniar al gran Sami el afecto que le profesan y su admiración por sus extraordinarias actuaciones en el campo de juego”.
La naturalitat amb què els jugadors vivien aquesta condició de ser part del Club els duia a actes com aquests, on la màxima figura de l’equip anava a sopar amb els penyistes com si fos la cosa més normal del món. Igual que avui en dia…
La relació amb la Penya Esportiva Blaugrana
No existeix massa informació sobre una altra penya: la Penya Esportiva Blaugrana. En tot cas, segons un article de La Vanguardia del 27 de maig de 1927, constatem que va ser creada aquella mateixa temporada i amb molt de dinamisme, tal com es pot comprovar a través d’una crònica del Mundo Deportivo:
“La novel y activa Peña Esportiva Blau-Grana tiene entre otros proyectos de realización immediata el de convocar un concurso de caricaturas de José Samitier. El objeto de dicho concurso no es otro que el rendir homenaje a este excepcional jugador y a la vez presidente honorario de esta Agrupación Deportiva. La caricatura que obtenga el primer premio ocuparà el lugar correspondiente en la sala de juntas de esta peña. Oportunamente se publicaran las bases de dicho concurso”.
Estem parlant d’una iniciativa cultural o artística que no coneixem de cap penya actual, tenint en compte els nombrosos actes de tots els tipus que desenvolupen penyes, federacions i Confederació. És evident que la història també ens obre camins per poder tirar endavant alguna iniciativa semblant.
Gran activitat, lligada als èxits de l’equip
El fet que Samitier s’avingués a ser el president honorari d’aquesta penya, juntament amb el lligam d’aquest gran referent de la història del Barça amb moltes d’altres, dóna una ferma i clara explicació sobre la seva passió per les penyes. Amb tota seguretat, això el portaria a crear, tal com hem esmentat, i juntament amb el seu amic Jaume Ramon, la Penya Solera l’any 1944.
D’altra banda, cal també observar el fet de penjar la caricatura a la “sala de juntes” de la penya, cosa que dóna fe que aquelles penyes dels anys 20 del segle passat també tenien locals. Són més mostres de l’enorme activitat de les penyes en aquella dècada meravellosa del primer equip de futbol, anomenada Edat d’Or del FC Barcelona. No en va, està considerada la segona millor de la història, evidentment pel darrere de la que hem viscut els i les barcelonistes no fa massa anys.
