El mateix mes en què s’inaugurava el flamant estadi del FC Barcelona, naixia al barri mariner de Barcelona una penya barcelonista d’amics comerciants al quals, a més del comerç, els unia la passió per un nom, uns colors i uns ideals. L’octubre del 1957, veu la llum la Penya Barcelonista Barceloneta. La seva pila baptismal estava situada al carrer Balboa fent cantonada amb Pizarro, al local de l’Agrupació d’Industrials i Comerciants de la Barceloneta. Aquest és el motiu pel qual la Penya recrea l’escut de l’Agrupació de Comerciants de la Ciutat Comtal: un casc alat simbolitzant el déu del comerç –Hermes o Mercuri–, una roda dentada com a símbol de temps moderns i dues serps que pregonen prudència per a defensar el seu propi cap.
Donada aquesta situació, va ser lògic que en la primera junta de la penya s’escollís el joier, el senyor Cánovas, com a primer president, al qual es van unir el Senyor Ripoll de la merceria, l’estanquer, el perruquer, el forner, el venedor de mobles, etc. A la celebració de l’assemblea constituent, van acudir rellevants personalitats barcelonistes com ara el president del FC Barcelona, Francesc Miró-Sans; l’incommensurable Nicolau Casaus; el secretari del FC Barcelona, Pere Salvat; l’entrenador Domènec Balmanya; i els jugadors Pep Samitier, Evaristo de Macedo i Gustau Biosca. Alfonso Cánovas, personatge estimat i admirat per tots els penyistes que va ser elegit president, va moderar aquesta assemblea inaugural.
Penya activa i molt solidària
En l’actualitat la Penya Barcelonista Barceloneta, amb la credencial número 5, participa, representada pels seus membres, en en moltes celebracions: Festa Major del barri, cors, recollides d’aliments, desplaçaments i assistència a l’Estadi, entre moltes altres coses. La temporada 2011-2012, va traslladar la seu a les instal·lacions del Club de Futbol Barceloneta, entrant a formar part de l’Agrupació de Futbol de Clubs i Penyes del FC Barcelona. Aquesta entitat va comptar durant molts anys amb un equip dependent del FC Barcelona, fruit d’una sòlida relació d’ajuda i col·laboració.
És important també la vessant solidària de la PB Barceloneta, destacant la participació en els viatges a Burkina Faso els anys 2017 i 2018 i als campaments de refugiats Sahrauís el 2019. Aquests viatges han format part dels Projectes Solidaris Internacionals de la Confederació Mundial de Penyes. La col·laboració amb Burkina Faso continua en el temps perquè la PB Barcelonista Barceloneta apadrina la localitat de Tanguin-Dassouri, d’on forma part la Penya Barcelonista Ouagadougou.
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona construït el 1753 i projectat per l’enginyer Juan Martín Cermeño per encàrrec del capità general de Barcelona, el Marquès de la Mina. La seva història està lligada al creixement i desenvolupament del port. Els terrenys on s’assenta actualment el barri estaven negats d’aigua fins a mitjan segle XVIII. A partir de la construcció d’un primer dic a mitjans del segle XIV i del primer port creat el 1687, que juntament amb l’illa de Maians (on més tard hi hauria la Duana i actualment hi ha el rellotge), l’aigua es va anar retenint i es va anar afermant la sorra aportada pels corrents marins que ressegueixen la costa de nord a sud.
És el barri més nou del districte de Ciutat Vella, al llevant de la Barcelona vella. Limita amb les platges i el mar, amb el Moll d’Espanya del Port Vell, amb la Ribera (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) i el Port Olímpic. Es un bon exemple del tipus d’urbanisme del període de la Il·lustració, amb carrers de traçat rectilini i illes de cases regulars. Al centre del barri, a la plaça de la Barceloneta, hi ha l’església de Sant Miquel del Port (1755).
De la Barceloneta cal destacar La Casa de la Barceloneta 1761, que actualment és un centre de difusió de la memòria històrica del barri. Va obrir les seves portes el 8 d’abril de 2012 on just abans hi havia el restaurant Casa del Porró. El seu interior compta amb una petita exposició permanent on s’explica l’evolució de l’edifici i la història de la Barceloneta i la Font de Carmen Amaya. Aquesta font de metall i pedra representa un “cuadro” flamenc de petits àngels despullats i duu el nom d’una de les més grans cantants i “bailaoras” de flamenc de la història, Carmen Amaya, que es va criar al Somorrostro, un barri de barraques a la perifèria de la Barceloneta.
Tot el front litoral va patir un canvi important a la costa de la Barceloneta amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, on es va donar pas al Passeig Marítim i es van eliminar les fàbriques. Platges com les de Sant Sebastià, la Barceloneta, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella i Nova Mar Bella van ser netejades i emplenades de sorra del fons marí, es van construir depuradores als rius Besòs i Llobregat, i es van col·locar esculls submarins per afavorir la flora i la fauna.
