L’any 2019, la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona celebrava el Centenari de la primera penya oficial del FC Barcelona. Eren els 100 anys d’una oficialitat, però d’on ve de forma no oficial aquesta necessitat d’associacionisme entre els socis del FC Barcelona? On és el big bang, l’espurna de sortida, l’indret on els barcelonistes decideixen trobar-se per parlar de futbol?
Tot apunta que aquest indret era el quiosc de Canaletes, vora l’any 1909. Allà, va començar un viatge apassionant i que ha progressat a través del temps fins a arribar als nostres dies, quan el nostre moviment és un fenomen mundial digne d’admiració per tots els clubs del món.
L’emprenedoria d’Esteve Sala
El quiosc de Canaletes, al capdamunt de la Rambla, representa un dels primer símbols de la història del nostre Club. Originalment, l’Ajuntament hi tenia una barraca de fusta dedicada a la venda de begudes, enganxada a la famosa font de Canaletes, però va arribar el jove empresari Esteve Sala, que la va llogar, la va tirar al terra i va construir un quiosc modernista de begudes refrescants. Sala era un negociant de l’hosteleria, propietari de l’Hotel Oriente i barcelonista de primera hora, que acabaria sent president del Club els anys 1934/35.
Amb el pas del temps, la novetat del quiosc va anar quallant entre els seguidors del futbol en general, que a partir de l’any 1909 sabien per via telefònica els resultats dels partits al camp del carrer Indústria tan bon punt acabaven. A més, el quiosc servia de punt d’acollida dels aficionats que volien fer petar la xerrada sobre allò que havien viscut al camp. Ho podríem considerar la primera tertúlia futbolística.
El quiosc es va anar popularitzant i es va consolidar com a lloc de trobada del barcelonisme “militant” fins el 1951, quan va ser enderrocat per les autoritats franquistes. L’excusa va ser una nova urbanització de la Rambla, però altres versions expliquen que es temia que aquell fos l’escenari d’un altre tipus de tertúlies ocultes rere el fons futbolístic. Desaparegut el quiosc, la tradició va continuar a la font de Canaletes, situada just al costat. Avui dia, encara s’hi celebren els èxits culers.
La llavor de les penyes
Així doncs, si fem cas a la definició “una penya és un conjunt de persones que es reuneixen amb una forta convicció cap a un mateix interès esportiu o cultural que les uneix de forma ferma”, certament aquell va ser l’indret on tot va néixer. Allí es va produir la transformació generalitzada d’un esport que es practicava a un espectacle que es gaudia. I, és clar, com a bon espectacle, el seu final donava pas a comentaris, debats i opinions sobre si allò vist era satisfactori o criticable; i tampoc se’n lliurava l’actuació individual dels actors que hi havien intervingut.
El lloc per a fer tots aquests comentaris no era altre que aquell bell quiosc situat al costat de l’emblemàtica font barcelonesa.
